Grec bíblic (1r) 4 ECTS. Dilluns 18 a 19.30 h.

Ramon Torné

El  grec  bíblic  reforça  tot  treball  d’exegesi  bíblica  ja  que  parteix  del  mateix  text  bíblic, especial ment del NT. Alhora facilita l’ús personal de la gramàtica i del vocabulari grec que donen accés a les anàlisis exegètiques i a la teologia bíblica i dels Pares de l’Església.

 

Llatí medieval (Ll) 4 ECTS. Dilluns de 19.35 a 21.05 h.

Ramon Torné

Durant  més  de  vint  segles  la  llengua  llatina  s'ha  utilitzat  en  la  tradició  occidental,  i  molt especialment, dins l'Església. L'objectiu principal de l'assignatura és facilitar a l'estudiant l'accés als textos de la tradició de l’Església  a  partir de l’Alta Edat Mitjana com ara la Bíblia vetus Latina, Pares i doctors de l'Església, himnes, inscripcions, textos teològics i altres documents.

 

Metafísica (1r) 4ECTS.  Dilluns 18 a 19.30 h.

Abel Miró

Les conclusions teològiques són deduïdes a partir d’allò que es troba de forma implícita en el dipòsit revelat. Per tal de realitzar aquesta labor d’explicitació, la teologia es val de les altres ciències com d’un mitjà, com d’un instrument. Ara bé, com que no totes les ciències tenen  el mateix valor, d’entre totes elles sobresurt la metafísica, els arguments de la qual posseeixen una certesa absoluta, car llur premissa major és essencial. Per tot això, la metafísica es revela com  el  mitjà  més segur per la Teologia o Sagrada Doctrina, que en darrer terme no és altra cosa que metafísica aplicada a la Revelació. No és d’estranyar, doncs, que l’estudi d’aquesta disciplina sigui imprescindible en un grau de Ciències religioses.

 

Pensament medieval II (Ll) 4 ECTS. Dilluns de 19.35 a 21.05 h.

Abel Miró

L’estudi de la filosofia medieval, sovint menystinguda, contribueix a donar resposta a problemes ben candents en l’actualitat, com ara la relació entre la fe i la raó, el diàleg interreligiós (no oblidem  que  les  tres  grans  filosofies  medievals —la  cristiana,  la  islàmica  i  la  jueva— estaven relacionades entre elles) o bé l’estret vincle entre el pensament i les arts.

 

Patrologia (1r) 4 ECTS. Dimarts de 18 a 19.30 h.

Joan Torra

L’estudi  de  la  literatura  cristiana  antiga  es  justifica  pel  fet  que  l’esdeveniment  cristià,  a  més d’expressar-se al llarg de la història en unes experiències de caràcter social, també es testificat pel  patrimoni  cultural  i  teològic  d’uns  escrits,  l’estudi  dels  quals  permet  de  descobrir  nous horitzons de comprensió d’aquest esdeveniment. 

 

Pedagogia de la religió (1r) 4 ECTS/Opt – DECA. Dimarts de 19.35 a 21.05 h.

Ramon Rial

L’assignatura pretén aportar les eines essencials de coneixements de caire pedagògic per a poder impartir classe de religió a l’educació primària i secundària. Més enllà dels continguts relacionats  amb  el  fet  religiós,  cal  plantejar  com  i  de  quina  manera  cal  enfocar-los,  tenint present  les  edats  evolutives  dels  alumnes.  Cal  adquirir  unes  eines  i  uns  instruments  que  ens seran imprescindibles per facilitar l’aprenentatge i la reflexió entorn del fet religiós.

 

Memòria documental: els arxius de l’Església (Ll) 4 ECTS. Dimarts de 18 a 19.30 h.

Irene Llop

La  informació i la documentació dels arxius són  un reflex de  la vida i l’activitat  de  la  institució. Conèixer la realitat dels arxius de Catalunya (parant especial atenció als arxius eclesiàstics) i el tractament de la informació i la documentació, permetrà als alumnes entendre el funcionament dels arxius catalans i quins fons conserven.

 

Dret canònic (3r) 4 ECTS. Dimarts de 19.35 a 21.05 h.

Abel Pié

L’assignatura posa les bases del Dret canònic com una de les expressions de la vida eclesial,  ja que ordena les relacions humanes a l'ideal de justícia evangèlica, tot preveient els conflictes i fixant criteris per a resoldre els que es plantegin.

 

Introducció al Nou Testament (1r) 4 ECTS – DECA. Dimecres de 18 a 19.30 h.

Rodolf Puigdollers

Per  a  l’estudi  del  cristianisme i  de  la  cultura  occidental és  fonamental  el  coneixement  del  Nou Testament,  perquè  són  els  escrits  primers  de  les  comunitats  cristianes.  Una  introducció a  la seva comprensió és fonamental per a la seva lectura i estudi.

 

Introducció a l’Antic Testament (1r) 4 ECTS – DECA. Dimecres de 19.35 a 21.05 h.

Constantino J. Pérez de Diego

Aquesta assignatura de caràcter  introductori  vol presentar  els diferents llibres bíblics abans de Crist, inserint-los en el seu context històric, amb la finalitat de poder assolir una visió global de l'Antic Testament. Es pretén posar  les bases per a un posterior  aprofundiment en els diferents tractats: Pentateuc, Profetes, Sapiencials, Salms...

 

Llibres sapiencials i Salms (2n) 4 ECTS. Dimecres de 18 a 19.30 h.

Constantino J. Pérez de Diego

Aquesta  assignatura pretén aprofundir sobre  els  llibres de  l’Antic Testament que  incideixen  especialment en els problemes filosòfics i existencials (la saviesa i  la felicitat, el  bé i el mal, la vida i la mort, la sort i la desgràcia...), i en la pregària (individual i comunitària). Les  preguntes  essencials  que  es  volen  respondre  són:  el  poble  de  l’Aliança  presenta  una reflexió sobre la vida humana –una saviesa– diferent a la dels pobles del Pròxim Orient Antic? Què  significa conèixer  en  profunditat per  a  la  mentalitat  bíblica?  Com  és  la poesia  cúltica de l’experiència creient en el Déu que allibera? Qui prega en els salms i a qui es dirigeixen?

 

Disseny curricular de Religió de Primària i secundària 4 ECTS. Dimecres de 19.35 a 21.05 h.

Yolanda Albarrán/José Miguel Mayor/ Toni Ortega/Fàtima Alemany

Aquesta assignatura ens permet conèixer els aspectes curriculars i didàctics de l'Àrea de Religió i Moral catòlica a les etapes d’Educació Infantil, primària, ESO i Batxillerat, segons les noves directrius vigents a partir del curs 2022-2023. S'adreça a totes aquelles persones que es dediquen o pensen dedicar-se a l'ensenyament de la Religió Catòlica en aquestes etapes.

 

Sagraments (3r) 6 ECTS. Dijous de 18 a 20.30 h.

Xavier Romero

L’estudi de la teologia cristiana suposa l’estudi dels sagraments, en tant que aquests suposen les accions celebratives de l’Església que fan present el Ressuscitat. Cal estudiar en primer lloc el fonament de la dimensió sagramental, que es troba en la figura de Jesucrist, com a sagrament de Déu Pare, i l’Església com a sagrament de Jesucrist, font dels set sagraments. En una segona part cal estudiar cadascun dels sagraments, en la seva dimensió bíblica, patrística, litúrgica i teològica.

 

Antropologia teològica: l’humà triàdic (cos, ànima i esperit) (2n) 6 ECTS. Dijous de 18 a 20.30 h.

Jordi Castellet

Concebre l’ésser humà triàdic significa tenir present la seva dimensió transcendent i teologal. L’esperit constitueix la dimensió fonamental perquè la persona pugui establir una relació adequada amb el món del sentit, del més enllà, el món diví, que dona resposta al més ençà. De fet, en psicologia antropològica, la constitució íntima contempla l’humà com a triàdic: esperit, ànima i cos, tal i com en parla l’apòstol Pau (1Te 5,23). Per què, doncs, més aviat ha triomfat la versió diàdica de cos i ànima, reduint qualsevol plantejament al material i immaterial, al físic i l’espiritual? La versió bíblica i la primera antropologia cristiana més aviat contemplaven la tríada antropològica a l’hora de poder plantejar qualsevol qüestió.

Més enllà, les preguntes sobre l’ésser humà s’identifiquen amb les qüestions fonamentals sobre Déu. En aquests inicis del segle XXI; qualsevol discurs en els dos plans s’interrelacionen. En realitat, tot el que es digui de la persona prendrà relació amb el que es digui de Déu i viceversa: el que es diu d’ell pren directament rellevància pel que es digui de la persona. L’antropologia es converteix així en antropoteologia i la teologia en teoantropologia.

Conèixer qui i què és l’humà, quin és el seu origen, el seu destí, quin és el sentit de la seva existència, què pot esperar del seu present i del seu futur des del punt de vista diví esdevé imprescindible per a respondre als interrogants sobre la seva identitat.

Les preguntes fonamentals de la vida humana tenen el seu punt d’arrencada en la constitució personal: creat a imatge de Déu, cridat a la seva plena comunió, per a compartir la mateixa vida divina; és a dir, en l’horitzó de la divinització.

El curs intentarà mostrar quines són les fonts d’inspiració de l’antropologia cristiana, de manera a poder articular una bona resposta als interrogants que planteja la cultura actual, sabent que conèixer Déu porta a conèixer-se a si mateix i viceversa.

 

Manresa:

Història de l’Església II (2n) 4ECTS. Manresa. Dilluns de 18 a 19.30 h.

Josep Maria Masnou

L’assignatura vol donar una visió de conjunt de la història de l’Església per poder comprendre i situar els principals elements de la fe cristiana. El cristianisme ha esdevingut un element central al llarg de la història i l’ha marcada tan en els aspectes culturals com en els socials. Aquesta segona part tractarà de l’Església moderna i contemporània.

 

Introducció a l’Antic Testament (1r) 4 ECTS – DECA. Manresa. Dimecres de 18 a 19.30 h.

Jean Hakolimana

Aquesta assignatura de caràcter  introductori  vol presentar  els diferents llibres bíblics abans de Crist, inserint-los en el seu context històric, amb la finalitat de poder assolir una visió global de l'Antic Testament. Es pretén posar  les bases per a un posterior  aprofundiment en els diferents tractats: Pentateuc, Profetes, Sapiencials, Salms...

 

Introducció al Nou Testament (1r) 4 ECTS – DECA Manresa. Dimecres de 19.35 a 21.05 h.

Jaume Balateu

El Nou Testament és el recull d’escrits en els quals els cristians veuen l’expressió adequada de la seva fe en Jesús com Messies i Fill de Déu, mort i ressuscitat per donar vida a tothom. Per tal de poder-lo llegir i entendre en profunditat i extreure’n les conseqüències per al moment present, cal primer de tot situar-lo adequadament en el seu ambient original i estudiar-ne el context i el contingut des del punt de vista històric, literari i teològic. Així, doncs, resultarà molt il·luminador de conèixer tant com sigui possible tot allò que constitueix l’ambient del Nou Testament, i especialment la situació del poble d’Israel en el segle I.

 

 

Segon Quadrimestre:

Anunciar l’Evangeli a la societat postmoderna del segle XXI (Ll) 4ECTS. Dilluns 18 a 19.30 h.

Jaume Casamitjana

 

Els grans monestirs catalans. El monestir de Ripoll (Ll) 4 ECTS. Dilluns de 19.35 a 21.05 h. Vic i Manresa

Xavier Costa

Aquesta assignatura proposa una aproximació holística al monacat altmedieval dels comtats catalans que, sense oblidar el seu paper fonamental en la promoció de la cultura i les arts durant els segles IX-XI, es focalitzarà en el rol que jugaren els monestirs en l’estructuració política, social i religiosa d’un territori, el català, que en aquells moments començava a dotar-se d’una idiosincràsia pròpia. Tot això s’exemplificarà a través dels casos paradigmàtics de Santa Maria de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Sant Pere de Camprodon.

 

Cristianisme i filosofia política (Ll) 4ECTS. Dilluns 18 a 19.30 h. Vic i Manresa.

Fermí Dusabe

Els Estats i les Esglésies tenen com a objecte de la seva acció els éssers humans, als quals han de servir, de manera que l'ordenament de cadascuna d'aquestes dues entitats s'ha de mantenir en l'àmbit de la seva pròpia vigència: els Estats, en oferir benestar a tots els ciutadans, i les religions, en la seva missió de brindar a tot ésser humà una proposta de salvació transcendent. Per tant, els principis que regeixen les seves relacions han de necessàriament reconèixer la distinció entre el que és del Cèsar i el que és de Déu; és a dir, entre l'Estat (el civil) i l'Església (la religió), i establir que l'autonomia de cada un es faci necessària per als compliments de la seva respectiva funció.

El cristianisme  va  ser,  des  del  començament,  una  religió  universal  i,  per  tant,  no  identificable amb  un  Estat,  present  en  tots  els  Estats  i  diferent  de  cada  un  d'ells.  Per  als  cristians,  ha  estat sempre clar que la religió i la fe no estan en l'esfera política, sinó en una altra esfera de la realitat humana  ...  “La  política,  l'Estat,  no  és  una  religió,  sinó  una  realitat  profana  amb  una  missió específica".

Les relacions entre el poder civil i l'espiritual han de donar-se amb independència de cada un, en el marc d'un Estat laic, en el qual es reconegui l'autonomia de la política i civil respecte del que és religiós i espiritual, en el qual es respecti als que  professen qualsevol religió i als que no en professen cap.

 

Ateisme, creença i agnosticisme (Ll) 4 ECTS. Dilluns de 19.35 a 21.05 h.

Joan Ordi

En una societat democràtica coexisteixen diferents concepcions últimes de la vida. De manera esquemàtica s’agrupen tres classes: les que es basen en la negació expressa de la divinitat, les que posen per fonament de la vida la fe religiosa i les que des de l’afirmació de la finitud de l’existència no es pronuncien en cap dels dos sentits anteriors. Conèixer arguments actuals en què es basa cada classe ajudarà a definir millor la pròpia opció personal.

 

Història de l’Església I (2n) 4 ECTS. Dimarts de 18 a 19.30 h.

Josep Maria Masnou

L’assignatura vol donar una visió de conjunt de la història de l’Església per poder comprendre i situar els principals elements de la fe cristiana. El cristianisme ha esdevingut un element central al llarg de la història i l’ha marcada tan en els aspectes culturals com en els socials. Aquesta primera part tractarà de l’Església antiga i medieval.

 

Catedrals i cultura a l’Occident Cristià (Lc) 4 ECTS. Dimarts de 19.35 a 21.05 h.

Josep Maria Masnou

L’assignatura planteja una reflexió aprofundida sobre la influència que han tingut les catedrals en la configuració de la cultura europea i en l’organització de l’església diocesana. L’activitat cultural, d’ensenyament, litúrgica i pastoral ha estructurat la societat europea i la cultura urbana al llarg dels segles esdevenint el símbol més tangible de la comunitat eclesial.

 

Art cristià medieval (Ll) 4 ECTS. Dimarts de 18 a 19.30 h.

Marc Sureda

El curs té com a objectiu una aproximació a les més importants manifestacions artístiques d'Europa vinculades al Cristianisme entre el segles IX i XV. En aquest marc temporal es configuren realitats històriques importants per a la formació d'Europa i de les diferents realitats nacionals. El patrimoni que es conserva d'aquest període és essencialment de caire religiós, tant en tota l'extensió geogràfica proposada com a Catalunya. Es proposa una aproximació als béns més significatius tot estudiant-los específicament en funció de la seva realitat vinculada als continguts de tipus espiritual.

 

Ecumenisme (3r) 2 ECTS. Dimecres de 19.35 a 21.05 h. quinzenal.

David Compte

 

Diàleg interreligiós (3r) /Opt 2 ECTS. Dimecres de 19.35 a 20.20 h.

Francesc-Xavier Marín Torné

L’actual conjuntura d’un món globalitzat fa de la pluralitat religiosa una qüestió urgent que interpel·la la teologia i les ciències de la religió. A partir de la distinció entre teologia de les religions (que posa l'èmfasi en el contingut) i diàleg interreligiós (que accentua la metodologia), l'assignatura vol establir la valoració teològica que l'Església Catòlica fa de les altres religions per tal de deduir-ne la seva implicació pràctica pel que fa al diàleg interreligiós. Es tracta aquí, doncs, d’una teologia cristiana de les religions. En aquest sentit, cal entendre adequadament la rellevància teològica de qüestions com la  unicitat i universalitat de Jesucrist en ordre a la salvació, el valor salvífic de les religions, la veritat de les religions, la presència del Pare-Fill-Esperit en les religions, el paper i finalitat de la tasca missionera i evangelitzadora, les bases i principis del diàleg... L’objectiu principal d’aquests crèdits és reflexionar al voltant de la noció de diàleg i de les seves condicions de possibilitat. D’una manera més específica centrarem la nostra atenció en el cas del diàleg interreligiós i intercultural com a repte a l’hora de contribuir a la pau i la cohesió social.

 

Moral Fonamental (2n) 4 ECTS – DECA. Dimecres de 18 a 19.30 h.

Xavier Bisbal

L’assignatura és una introducció a les qüestions més fonamentals i rellevants de la moral. Permet conèixer els principis antropològics de la moral cristiana, el significat de la terminologia de la Teologia Moral i permet adquirir criteri moral i capacitat de judici per a la valoració moral dels actes personals.

 

Moral social (3r) 4 ECTS. Dimecres de 19.35 a 21.05 h.

Xavier Bisbal

És important conèixer el gran ensenyament social de l’Església per tal d’il·luminar molts problemes i situacions del nostre temps. L’assignatura permet conèixer la Doctrina Social de l’Església, aprofundir en els problemes social del nostre temps i descobrir en el Magisteri, una llum per afrontar els reptes actuals.

 

Didàctica de la Religió (2n) 4 ECTS/Opt – DECA. Dijous de 18 a 19.30 h.

Toni Ortega

Aquesta assignatura ens permet conèixer els aspectes didàctics de l’Àrea de Religió i Moral catòliques que formen part del Currículum de l’Ensenyament Primari i Secundari. S’adreça a totes aquelles persones que pensen dedicar-se a l’ensenyament en aquestes etapes obligatòries. És una assignatura necessària per a l’obtenció de la Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica (DECA).

 

Introducció a la Teologia (1r) 4 ECTS – DECA. Dijous de 19.35 a 21.05 h.

Jordi Castellet

Per a aquells que tinguin ganes d’elaborar teologia, a partir d’una bona introducció en la tasca creativa, des de l’estudi, la metodologia i el treball científic.

La teologia s’entén com aquella ciència humanística que mira de penetrar amb el coneixement l’experiència espiritual i religiosa impresa en la cultura, la fe i els costums de la societat, en diàleg amb la resta de les ciències, la literatura, les arts i la resta d’expressions humanes que parlin de Déu i de la humanitat.

Introduir-se a la teologia significarà adquirir una metodologia i unes eines per a articular un discurs teològic vàlid actual, comprès com una comprensió del món, de la cultura, la ciència, la política, l’economia i la raó des de la fe, en un discurs creient, sempre des d’un vessant històricament vàlid i pertinent.

 

Sociologia de la Religió (1r) 4 ECTS. Dijous de 18 a 19.30 h.

Rosa Martínez

La sociologia de la religió és la disciplina que analitza de forma cientifico-empíricament la realitat religiosa present a les nostres societats. Aquest curs pretén que l’alumnat obtingui el coneixement de les principals teories de la disciplina, així com que assoleixi les competències per realitzar una anàlisi sociològica dels fenòmens religiosos.

 

Manresa:

Moral Fonamental (2n) 4 ECTS – DECA. Manresa. Dimecres de 18 a 19.30 h.

Xavier Bisbal

L’assignatura és una introducció a les qüestions més fonamentals i rellevants de la moral. Permet conèixer els principis antropològics de la moral cristiana, el significat de la terminologia de la Teologia Moral i permet adquirir criteri moral i capacitat de judici per a la valoració moral dels actes personals.

 

Introducció a la Teologia (1r) 4 ECTS – DECA. Manresa. Dimecres de 19.35 a 21.05 h.

Jordi Castellet

Per a aquells que tinguin ganes d’elaborar teologia, a partir d’una bona introducció en la tasca creativa, des de l’estudi, la metodologia i el treball científic.

La teologia s’entén com aquella ciència humanística que mira de penetrar amb el coneixement l’experiència espiritual i religiosa impresa en la cultura, la fe i els costums de la societat, en diàleg amb la resta de les ciències, la literatura, les arts i la resta d’expressions humanes que parlin de Déu i de la humanitat.

Introduir-se a la teologia significarà adquirir una metodologia i unes eines per a articular un discurs teològic vàlid actual, comprès com una comprensió del món, de la cultura, la ciència, la política, l’economia i la raó des de la fe, en un discurs creient, sempre des d’un vessant històricament vàlid i pertinent.