El dissabte 26 de març, a les 19 hores, al Temple Romà de Vic tindrà lloc la segona de les conferències organitzades conjuntament pel Patronat d’Estudis Osonencs i l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic en el marc de les vetllades filosòfiques sobre “l’enigma del mal”.

En aquest cas, el Doctor Bernat Torres, professor de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i el principal especialista a casa nostra en l'obra del filòsof alemany Eric Voegelin, parlarà sobre la relació que hi ha entre el Mal i la Política per tal de posar de manifest quins són els nexes d’unió i les diferències entre aquests dos conceptes.

La conferència arriba en un moment on l'actualitat política internacional està marcada per la guerra entre Rússia i Ucraïna, cosa que en ressalta la rellevància donat que la pregunta per la relació entre el Mal i la Política emergeix amb molta força en situacions de conflicte com l’actual.

El coneixement de Bernat Torres sobre Eric Voegelin (Colònia, 1901- Palo Alto, 1985), permetrà entrar de ple en la seva obra, en la qual es troba la intenció d'aclarir les fonts de l'ordre i el desordre de les societats humanes, tenint en compte els aspectes materials, però també –i sobretot– els aspectes espirituals, sovint tan negligits per la ciència política.

Així, el dissabte 26 de març –en un acte obert a tothom i amb entrada gratuïta– s’exposarà al Temple Romà de Vic com el diagnòstic d’un dels principals filòsofs del segle XX encara és vigent avui i ens permet aprofundir en la nostra situació de crisi i de desorientació.

L’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic i el Patronat d’Estudis Osonencs promouen i organitzen les Vetllades filosòfiques d'enguany sobre "l’engima del mal”. Es tracta d’una iniciativa que neix amb la voluntat de sumar sinèrgies entre dues entitats que promouen el coneixement i el saber amb l’objectiu de compartir-lo a tota persona interessada.

La primera vetllada tindrà lloc el divendres 25 de febrer, a les 19 hores, al Temple Romà de Vic, i comptarà amb el cineasta Albert Serra, que parlarà sobre «Bé i Art / Mal i Art». Oscar Wilde, en el Prefaci de la seva novel·la El retrat de Dorian Gray, afirma: «No hi ha tal cosa com un llibre moral o immoral. Els llibres estan ben escrits o mal escrits. Això és tot». Certament, no pot valorar-se una obra d’Art amb la mateixa vara de mesura que una acció lliure, perquè el fi de l’una i el de l’altra és diferent: la primera persegueix el Bé i la segona la Bellesa. ¿Significa això, per tant, que l’Art ha d’estar totalment deslligat de qualsevol regulació ètica, com pretenien els partidaris de l’Art per l’Art? ¿O potser l’Art, en tant que obra de la vida, no pot desarrelar-se de la mateixa llei de la vida, sota el risc d’acabar esdevenint un art mancat de profunditat humana, un art trivial? ¿Ha de subordinar-se l’home a l’Art o l’Art a l’home? ¿És l’Art la llei de l’home o l’home la llei de l’Art? Sobre aquests interrogants reflexionarà aquest divendres un dels cineastes més personals i més singulars del panorama internacional.

La propera vesprada filosòfica se celebrarà el dissabte 26 de març, a les 19 hores, també al Temple Romà, i tindrà un tema inesgotable: «Mal i Política». El ponent serà el Dr. Bernat Torres, professor a la Universitat Internacional de Catalunya i especialista en Eric Voegelin.

L’última vesprada serà una jornada metafísica i teològica dedicada al «Misteri del Mal». L’acte se celebrarà el dijous 2 de juny, a les 18 hores, a la sala Torras i Bages del Seminari Vic. Intervindran el Dr. Joan Torra, que abordarà el tema des d’Agustí d’Hipona, el Dr. Josep-Ignasi Saranyana, que s’hi enfrontarà des de Tomàs d’Aquino, i el Dr. Josep Castanyé, que tractarà el problema des de Martí Luter. Tots els actes són oberts a tothom.

La pregunta per “l’enigma del mal”, quan les coses van bé i la vida transcorre amb normalitat, sol deixar-se de banda. El benestar no planteja perquès; tot ens sembla senzill: l’home feliç gaudeix de la seva bona fortuna i no filosofia. Però així que pateix, les preguntes se succeeixen les unes a les altres: per què el sofriment? Per què el mal moral? Per què la mort? Tots aquests interrogants es condensen un de sol: Per què el mal?

Totes aquetes preguntes i la darrera “per què el mal” seran temes tractats, però no com un fet burocràtic, acadèmic, erudit; sinó com un allò que autènticament és: un esdeveniment emocionant, una experiència vital, una necessitat espiritual.

El passat divendres 25 de febrer, va tenir lloc la primera de les "vetllades filosòfiques" que el Patronat d’Estudis Osonencs (PEO) i l'Institut Superior de Ciències Religioses de Vic (ISCRVic) organitzen conjuntament. El tema de les vetllades gira entorn "l'enigma del Mal". Com va indicar-se a la presentació, aquest tema, encara que pugui semblar extemporani, està a la base de molts problemes dels quals parlen els mitjans de comunicació; la major part de les qüestions que anomenem d'actualitat no són, en darrer terme, altra cosa que subproblemes del problema del Mal. Per això, s'ha optat anar a l'arrel i abordar aquesta qüestió, que és de rabiosa actualitat; de fet, és tan actual com ho són les qüestions eternes. 

 

El primer a parlar sobre "el problema del Mal" fou el cineasta Albert Serra, i ho va fer aplicant-lo a l'àmbit que li és propi, el de l'Art. El tema de la seva conferència era "Mal i Art". Serra va manifestar que la relació de l'Art amb el Mal és una relació ambigua, complicada, difusa; la imatge cinematogràfica, digué, per la seva complexitat, resulta difícil de catalogar o de classificar en una categoria ètica. Aquesta ambigüitat en l'Art afirmava que expressava una ambigüitat present en la pròpia vida de l'home. El plantejament de la qüestió podríem dir que era de tipus relativista. 

La pròxima vesprada filosòfica se celebrarà el dissabte 26 de març a les set del vespre, també al Temple Romà, i tindrà un tema inesgotable: «Mal i Política». El ponent serà el Dr. Bernat Torres, professor a la Universitat Internacional de Catalunya i especialista en Eric Voegelin. 

L’última vesprada serà una jornada metafísica i teològica dedicada al «Misteri del Mal». L’acte se celebrarà el dijous 2 de juny a les sis de la tarda a la sala Torras i Bages del Seminari Vic. Intervindran el Dr. Joan Torra, que abordarà el tema des d’Agustí d’Hipona, el Dr. Josep-Ignasi Saranyana, que s’hi enfrontarà des de Tomàs d’Aquino, i el Dr. Josep Castanyé, que tractarà el problema des de Martí Luter. Tots els actes són oberts a tothom. 

 

La Causa Torras i Bages ha organitzat la 3a edició de la Conferència Torrasiana, que se celebra cada any en el dia aniversari de la mort del bisbe de Vic Josep Torras i Bages (1846-1916), autor de La Tradició Catalana i anomenat “Patriarca Espiritual de Catalunya”. L’esdeveniment va tenir lloc el passat dilluns 7 de febrer, a la Sala Torras i Bages del Seminari Vic, amb la participació d’una quarentena de persones. L'acte va comptar enguany amb la col·laboració de l'ISCRVic (Institut Superior de Ciències Religioses de Vic).

Va obrir l’acte el vicari general del Bisbat de Vic, Josep M. Riba, en representació del bisbe de Vic i del vicepostulador de la Causa, Mn. Joan Casas. Tot seguit el Dr. Abel Miró, filòsof, director de la Conferència Torrasiana i secretari acadèmic de l’ISCRVic, va presentar la conferència i el ponent. Segons Miró, el títol de la conferència d’enguany, Josep Torras i Bages i l’Educació, es justifica per la conveniència i l’interès de conèixer les idees del bisbe Torras sobre l’educació i l’oportunitat de recuperar-les i examinar-les a la llum de les modernes teories pedagògiques.

El ponent de la 3a Conferència Torrasiana va ser el Dr. Conrad Vilanou Torrano (1953), catedràtic del departament de Teoria i Història de l’Educació de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB). És investigador principal del Grup d’Investigació en Pensament Pedagògic i Social (GREPPS) de la UB, director de la revista Temps d’Educació que edita l’Institut de Desenvolupament Professional (antic ICE) de la mateixa Universitat i president de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. A més a més de la filosofia de l’educació, cultiva la història intel·lectual i cultural i s’ha especialitzat en l’estudi dels discursos pedagògics en l’època contemporània. És autor d’una extensa bibliografia amb més de 145 articles i 130 capítols d’obres col·lectives. Fins avui, ha dirigit 39 tesis doctorals i entre els seus últims treballs es destaca la seva participació al llibre antològic Textos fonamentals en el exili. Pedagogia culturalista i educació de Joan Roura-Parella (2020) i Totalitarismes europeus, propaganda i educació. Una història visual des dels No-Do (2020).