L’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic (ISCRVic) imparteix estudis a nivell universitari de disciplines teològiques, filosòfiques i també del camp de les humanitats. El pla docent que ofereix l’ISCRVic està estructurat per diferents matèries impartides per professionals de cada camp i que són obertes al públic interessat a saber més i a aprofundir en el coneixement; així com també a persones que vulguin cursar els cinc anys, distribuïts en un primer cicle (tres cursos) i un segon cicle o Llicenciatura (dos cursos). Enguany, destaquen Patrologia, Memòria documental: els arxius de l'Església i Disseny curricular de Religió de primària i secundària.

Patrologia

L’estudi  de  la  literatura  cristiana  antiga  es  justifica  pel  fet  que  l’esdeveniment  cristià,  a  més d’expressar-se al llarg de la història en unes experiències de caràcter social, també es testificat pel  patrimoni  cultural  i  teològic  d’uns  escrits,  l’estudi  dels  quals  permet  de  descobrir  nous horitzons de comprensió d’aquest esdeveniment.  Aquesta matèria serà impartida per Joan Torra i tindrà lloc al Seminari Vic els dimarts de 6 a 2/4 de 8 de la tarda.

Memòria documental: els arxius de l’Església.

La  informació i la documentació dels arxius són  un reflex de  la vida i l’activitat  de  la  institució. Conèixer la realitat dels arxius de Catalunya (parant especial atenció als arxius eclesiàstics) i el tractament de la informació i la documentació, permetrà als alumnes entendre el funcionament dels arxius catalans i quins fons conserven. Aquesta assignatura serà impartida per Irene Llop i tindrà lloc al Seminari Vic els dimarts de les 6 a 2/4 de 8 de la tarda.

Disseny curricular de Religió de Primària i Secundària

Aquesta assignatura ens permet conèixer els aspectes curriculars i didàctics de l'Àrea de Religió i Moral catòlica a les etapes d’Educació Infantil, primària, ESO i Batxillerat, segons les noves directrius vigents a partir del curs 2022-2023. S'adreça a totes aquelles persones que es dediquen o pensen dedicar-se a l'ensenyament de la Religió Catòlica en aquestes etapes. Les sessions seran conduïdes per Yolanda Albarrán; José Miguel Mayor; Toni Ortega i Fàtima Alemany i es faran al Seminari Vic els dimecres de 2/4 de 8 a 9 del vespre.

Totes les matèries que proposa l'oferta docent de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic és possible matricular-s’hi de forma aïllada. El període d’inscripcions serà de l’1 al 15 de setembre i les classes comencen el 26 de setembre. Es pot consultar clicant a triptic (iscrvic.org).

Per a inscripcions cal contactar amb Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. o bé per telèfon al 93 886 15 55 (de dilluns a dijous de 4 a 8 de la tarda, a partir de l'1 de setembre i fins el 15 de setembre.

 

Santes, verges i màrtirs. La santedat femenina a l’Edat Mitjana, jornada dins al marc de la Universitat d’Estiu de la UVic-UCC i que es promou des de l’ISCRVic amb seu al Seminari Vic.

El dimarts, dia 21 de juny tindrà lloc una nova Jornada sobre Art i Cultura Religiosa a Catalunya, sota el títol “Santes, Verges i Màrtirs. La santedat femenina a l’Edat Mitjana.”. Una activitat que forma part del programa de la Universitat d’Estiu de la UVic-UCC i que es promou des de  la UVIC-UCC, l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic, el Museu Episcopal de Vic i compta amb la col·laboració de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

L’edició d’enguany es dedica a la santedat femenina a l’Edat Mitjana. Rememorant l’inici de les Jornades sobre Art i Cultura Religiosa a Catalunya ara fa una dècada, es reprèn el tema de la primera edició («la dona a l’Edat Mitjana») sota una òptica específica, molt pròpia de la cultura cristiana medieval: la de la santedat. Tenint en compte la visió i la vivència de la feminitat a l’Occident medieval, quins i com eren els models de santedat femenina? Com condicionava això la vida de les dones i les pautes que la regien? Com s’ho van fer algunes dones perquè el seu camí cap a la santedat fos, a la vegada, generador d’espais de llibertat espiritual o fins i tot social i econòmica?

La primera part de la jornada (matí) tindrà lloc al Seminari de Vic, seu de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic, on s’impartiran les ponències i la taula rodona, i la segona part (tarda) tindrà continuïtat al Museu Episcopal de Vic (MEV).

Programa:

09.00                  Recepció i entrega de la documentació

09.30                  Inauguració de la jornada

10.00                  Models de santedat femenina: màrtirs, solteres, religioses i vídues. A càrrec de Carme Sanmartí (Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya)

11.00                  Pausa-cafè

11.30                  Vida i obra d’Hildegarda de Bingen: un camí de santedat medieval a través dels seus escrits. A càrrec d’Eulàlia Vernet (Universitat de Barcelona)

12.30                  Taula rodona i debat, amb la participació de les ponents, d’Irene Llop (UVic-UCC) i de Marc Sureda (ISCRVic-MEV)

14.00                  Dinar lliure

16.00                  Visita guiada: la santedat femenina a les col·leccions del Museu Episcopal. A càrrec de Marc Sureda (MEV)

17.30                  Cloenda de la jornada.

Si voleu més informació i/o formalitzar la inscripció a la jornada podeu fer-ho en aquest enllaç: https://www.uvic.cat/formacio-continua/ca/cursos-i-jornades/educacio-i-societat/x-jornada-sobre-art-i-cultura-religiosa-catalunya-santes

La sessió va posar punt i final a les vetllades filosòfiques promogudes entre dues entitats de la ciutat que tenen com a eix central compartir coneixement i posar accent a les ciències humanístiques. Dins aquest context i prisma la jornada que es va portar a terme el passat dijous, dia 2 de juny a la sala d’actes Torras i Bages del Seminari Vic va comptar amb l’assistència de 80 persones que van poder escoltar i seguir el coneixement i prisma de cadascun dels ponents teològics que van intervenir.

L’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic i el Patronat d’Estudis Osonencs han organitzat durant el primer semestre de l’any 2022 unes vetllades filosòfiques amb l’objectiu de plantejar aquesta pregunta i de convertir l’esforç de respondre-la en un esdeveniment emocionant, en una experiència vital. La Jornada de Primavera de l’ISCRVic en el curs 2021-2022 va assumir el repte d’analitzar les respostes que tres figures majors de la teologia cristiana van donar a aquesta qüestió transcendental. Així, el Dr. Joan Torra, el Dr. Josep-Ignasi Saranyana i el Dr. Josep Castanyé van posar en valor, cadascú des de la seva mirada, el “Misteri del Mal”.

La pregunta per “l’enigma del mal”, quan les coses van bé i la vida transcórre amb normalitat, sol deixar-se de banda. El benestar no planteja perquès; tot ens sembla senzill: l’home feliç gaudeix de la seva bona fortuna i no filosofa. Però així que pateix, les preguntes se succeeixen les unes a les altres: ¿Per què el sofriment? ¿Per què el mal moral? ¿Per què la mort? Tots aquests interrogants es condensen en un de sol: ¿Per què el Mal?

L’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic, amb seu al Seminari Vic, té per objectiu promoure el coneixement i el saber en diferents aspectes i d’altra banda “trenant” aliances amb entitats i altres organismes del territori.

El proper dijous 2 de juny, a les sis de la tarda, a la sala Torras i Bages del Seminari de Vic, tindrà lloc la Jornada de Primavera de l’ISCRVic 2021/22. Aquesta iniciativa, sota el marc d’unes Vetllades Filosòfiques a la ciutat de Vic, assumeix el repte d’analitzar les respostes entorn «l’engima del mal» que han donat tres figures majors de la teologia cristiana a aquesta qüestió transcendental. Tres teòlegs tractaran el tema del perquè del mal. Hi intervindran el Dr. Joan Torra, que abordarà el tema des d’Agustí d’Hipona, el Dr. Josep-Ignasi Saranyana, que ho farà des de Tomàs d’Aquino, i el Dr. Josep Castanyé, que tractarà el problema des de Martí Luter. Finalment, hi haurà una taula rodona amb la participació dels ponents. Les vetllades són organitzades conjuntament pel Patronat d’Estudis Osonencs i l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic. L'entrada és lliure amb prèvia inscripció al correu Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. .

Programa de la Jornada de Primavera:

18h. Presentació

18.10h. El misteri del Mal en Agustí d’Hipona

A càrrec del Dr. Joan Torra, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya i professor de l’ISCRVic

19.00h. El misteri del Mal en Tomàs d’Aquino

A càrrec del Dr. Josep-Ignasi Saranyana, de la Reial Acadèmia Europea de Doctors.

19:50h El misteri del Mal en Martí Luter

A càrrec del Dr. Josep Castanyé, professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya i de l’ISCRVic

20:40h Taula rodona amb participació dels ponents

21h Cloenda de la jornada

Coordinació: Abel Miró, professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses (ISCRVic), de La universitat Internacional de Catalunya (UIC) i membre del Patronat d’Estudis Osonencs (PEO).

Lloc de realització: Seminari Vic (sala d’actes Torras i Bages).

Entrada lliure amb prèvia inscripció a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Ponència el Misteri del Mal en Agustí d'Hipona per Mn. Joan Torra

Presentem una pinzellada de la ponència que Mn. Joan Torra, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya i professor de l’ISCRVic, farà sota el títol «El misteri del mal en Agustí d’Hipona»

La constatació d’això que anomenem genèricament «el mal» ha preocupat sempre el pensament humà. La presència del mal és el que obliga a pensar per mirar de trobar-hi resposta. Els filòsofs ho fan des de l’origen. A Agustí d’Hipona el problema del mal el va angoixar perquè per primera vegada va deixar de ser un problema «només» teòric per a prendre una caire personal, és a dir, com és que jo mateix puc ser portador de mal? El seu pas pel maniqueisme revela aquesta preocupació: quina entitat té el mal?, pot tenir entitat?, em pot prendre la llibertat?

Si Déu és la bondat perfecta, si és omnipotent, el mal no hauria d’existir. El mal qüestiona la mateixa existència de Déu. Com ho puc «solucionar»? Com ho puc entendre? És suficient la resposta famosa d’Agustí en les Confessions, XIII, 12,18-13,19, que diu: «En conseqüència, tot allò que és, és bo, i aquell mal, l’origen del qual jo cercava, no és pas una substància, perquè, si fos una substància, seria un bé. […] D’aquesta forma, vaig veure, i se’m feu evident, que vós heu fet bones totes les coses, i que, tot comptat, no hi ha cap substància que vós no hàgiu fet. […] I per a vós el mal no existeix en absolut, no solament per a vós, sinó per a tota la vostra creació, perquè, fora d’ella, no hi ha res que pugui irrompre i corrompre l’ordre que hi heu imposat.»

 


Segueix l’actualitat de l’Institut
en imatges al facebook