L'Institut Superior de Ciències Religioses de Vic imparteix estudis a nivell universitari de disciplines teològiques, filosòfiques i també del camp de les humanitats. S'hi pot inscriure qualsevol persona interessada, sense necessitat de matricular-se a tot el curs. Aquí teniu una mostra d'aquestes matèries destacades:

• En una època on el poder tecnocientífic és tan poderós, la Moral de la vida ens convida a preguntar-nos si tot allò que en l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut és tècnicament possible és èticament correcte de fer. En totes aquelles qüestions ètiques que afecten a l’inici o al final de la vida, a la salut, a la cura del medi ambient cal que ens preguntem si estem essent ja prou responsables. La ciutadania en el seu conjunt ha de fer l’esforç de preveure l’imprevisible per a prevenir l’irreversible. Aquesta matèria la condueixen Ester Busquets i Bernabé Robles.

• El «Pensament medieval» és el que es desenvolupa principalment a Europa des de la caiguda de l’Imperi Romà fins a l’aparició dels primers humanismes al segle xiv. L’assignatura, doncs, proposa oferir una panoràmica general dels temes i elsautors filosòfics principals de l’edat mitjana a través de la lectura de fragments significatius dels pensadors estudiats. Pensament medieval I és una de les altres propostes que s'ofereixen com a càpsula formativa dins del primer quatrimestre i que compta amb Jaume Coll com a professor.

• La portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll és una meravella artística, una joia del nostre romànic… Però, també és una genial “edició antològica” de la Bíblia de mitjan del segle xii. Amb un plantejament teològic profundíssim, la selecció i l’organització de les escenes “narrades” (i l’absència de llibres sagrats importants) revelen que aquesta impressionant “Bíblia en pedra” comunica uns missatges que van més enllà de l’espiritualitat cristiana. Per a conèixer la Portalada (i estimar-la més i més), procedirem a l’estudi dels diversos textos canònics esculpits i els relacionarem amb el conjunt de relleus de l’obra escultòrica. “Pàgina a pàgina”, escena a escena, anirem endinsant-nos en aquesta Bíblia tan peculiar i única. Un patrimoni que esdevé signe de la nostra identitat i que coneixerem a l'assignatura de Escenes bíbliques de la portalada de Ripoll de la mà del professor Constantino J. Pérez de Diego.

Aquestes tres matèries, juntament amb d'altres, formen part de l'oferta docent de l'ISCRVic i és possible matricular-s'hi de forma aïllada. El període d'inscripcions serà de l'1 al 14 de setembre de 2021 i les classes s'impartiran entre 20 de setenbre i el 14 de gener.

Per a inscripcions cal contactar amb Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. o bé per telèfon al 93 886 15 55.

 

Ja està obert el període de matrícula per als estudis de Grau i Màster en Ciències Religioses del curs 2021-22. El dia 20 de setembre s'iniciaran les classes en format presencial, amb totes les mesures de seguretat pertinents i necessàries.

S'ofereixen assignatures, matèries i cursos oberts a totes aquelles persones interessades en el fet religiós en general, i en el Cristianisme en particular, en relació i diàleg amb les diferents disciplines filosòfiques, humanístiques, teològiques, antropològiques i pedagògiques relacionades, amb modalitat tant per a estudiants oients com ordinaris.

Normativa de matrícula

Full de programació curs 2021-22 - Oferta formativa

En la graella d'assignatures podeu consultar, a més a més, els cursos de formació permanent del professorat de primària, secundària, batxillerat i cicles formatius reconeguts pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

Els/les mestres d'Educació Infantil i de Primària poden cursar la DECA (Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica) per tal d'habilitar-se com a mestres de Religió a l'escola, en un sol curs acadèmic a Vic. També és possible cursar alguna de les matèries al Casal de l'Església de Manresa.

L'Institut Superior de Ciències Religioses us informa que l'Ateneu de Vic ha just tancat un cicle de debats sobre temes d'actualitat que relliguen àmbits del coneixement dels quals la societat no se'n pot mantenir al marge, sota el títol: "Converses a l'Ateneu de Vic: humanisme, ciència i societat". Si han tractat converses que busquen l'encreuament de mirades i perspectives que obrin nous enfocaments i, en conseqüència, expandeixin el debat social entre la ciutadania. Amb la divisió de tres grans blocs s'ha estructurat aquesta iniciativa: cultura, salut i ètica.

La pandèmia de la Covid-19 no és un episodi circumstancial sinó una experiència històrica perquè ha modelat nous costums, noves maneres de viure i de relacionar-se. Tots aquests canvis provocats, o simplement accelerats, per l'aparició del coronavirus obren un ventall molt ampli de qüestions de naturalesa ètica, tant en l'àmbit sanitari com en la societat en general: La telemedicina és un bon model d'atenció sanitària? Es pot exigir un certificat digital de vacunació per viatjar, entrar a teatres o a discoteques? Com protegir el dret a la salut i el dret a la privacitat alhora? El bé comú justifica la pèrdua de la llibertat individual? Unes reflexions que van més enllà de la salut i que ens interpel.len.

La darrera conversa va tenir lloc el passat dijous, 27 de maig a les 7 de la tarda a la Sala Modernista del Casino de Vic, i anà a càrrec de Joan Manel del Pozo, doctor en filosofia i professor emèrit de la Universitat de Girona, junt amb Ester Busquets, doctora en filosofia i diplomada en infermeria, professora de la facultat de ciències de la salut i el benestar de la UVic-UCC, i portà per títol "Perspectives ètiques a l'entorn de la Covid-19". Moderà la conversa Núria Jar, periodista especialitzada en ciència i salut.

La sessió també es va poder seguir a través del canal de youtube de l'Ateneu de Vic.

L'ISCRVic, la UVic-UCC i el MEV, amb el suport i col.laboració de la DGAR, han realitzat de nou una jornada sobre Art i Cultura Religiosa a Catalunya, sota el marc de la Universitat d'Estiu de la UVic-UCC, que té la finalitat de compartir coneixements i promoure la cultura en un àmbit més ampli. Per aquest motiu, el dimarts 22 de juny, va tenir lloc l'aprofundiment entorn "Ortodòxia i Heretgia a l'Edat Mitjana", jornada que comptà amb la intervenció de persones idònies en aquest camp.

Molt sovint el mot "heretgia" es relaciona amb sectes i coneixements esotèrics o, en l'altre extrem, amb corrents de pensament pretesament legítims i silenciats per alguna voluntat malèvola. No obstant, la manera correcta d'entendre aquests conceptes passa, d'entrada, per una bona comprensió de la història del pensament cristià, que defineix i orienta progressivament les veritats de la fe, i després de les circumstàncies històriques de cada moment, que poden fer titllar d'heretgia certes opinions per raons de tipus polític. L'art medieval és testimoni del triomf de les postures considerades ortodoxes, fonamentals en el camp de la creació i del pensament.ío

Visualitza la consecució de la jornada (part del matí) en imatges en aquest enllaç

Flyer informatiu


Segueix l’actualitat de l’Institut
en imatges al facebook