Aquest mes de març l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic ha editat dos volums de la col·lecció Textos i que responen al núm. 42 i 43 sota els títols: “Amor, fraternitat, ecologia. Textos del Magisteri del Papa Francesc” i “Lleis Humanes, lleis Divines” respectivament. Els títols són el resum d’una màxima síntesis del que va donar de sí les conferències d’aquestes dues jornades amb persones de renom dins al seu àmbit temàtic.
Text 42: “Amor, Fraternitat, Ecologia. Textos del Magisteri del Papa Francesc”. Gaspar Mora, Joaquim Recasens, Màxim Múñoz i Joan Ordi.
Interessada amorosament pel món creat per Déu i per la vida de tots els qui l’habiten, l’Església com a comunitat cerca constantment la manera de donar resposta als problemes que la humanitat es planteja, tot partint de l’anàlisi de la realitat dels esdeveniments i sempre col·locant-la sota el prisma de l’Evangeli. Es pot dir que el magisteri pontifici, per la seva visibilitat, centralitat i universalitat, és un dels camps on aquest esforç es fa més visible davant del món, davant de cristians i no cristians, de creients i no creients. Des de la seu de Pere, el bisbe de Roma –com li agrada anomenar-se al papa Francesc– continua complint la seva missió d’adreçar a tothom propostes vàlides i engrescadores, que ajudin a trobar nous camins per a una vigència sempre renovada de la Bona Nova. Els quatre documents promulgats pel papa Francesc que en aquest volum es comenta, diversos com són en la seva extensió i concepció, aborden temes clau per a la vida personal i col·lectiva en la societat actual: l’amor en la família, la cura de la “casa comuna” (és a dir, del medi ambient), la misericòrdia, la fraternitat social. L’anàlisi d’aquests documents de la mà d’experts en les matèries respectives té com a propòsit aprofundir en la proposta que ens ofereix el papa Francesc a l’hora d’escrutar els signes del temps.
Text 43: Lleis humanes, lleis divines. Juan M. Cincunegui, Joan Ordi, David Jou, Franz Werfel
L’any 2018, en un discurs commemoratiu dels 70 anys de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans, el papa Francesc deia: «Per a la Santa Seu parlar de drets humans significa, abans que res, proposar la centralitat de la dignitat de la persona (...). El mateix Senyor Jesús, guarint el leprós, tornant la vista al cec, deturant-se amb el publicà, perdonant la vida a l’adúltera i convidant a preocupar-se del caminant ferit, ens ha fet comprendre que tot ésser humà, independentment de la seva condició física, espiritual o social, mereix respecte i consideració. Des d’una perspectiva cristiana hi ha una significativa relació entre el missatge evangèlic i el reconeixement dels drets humans». No hi ha autèntica humanitat sense respecte als drets humans, però la seva aplicació pràctica és encara una assignatura pendent: ho veiem cada dia en el drama dels refugiats, la proliferació de l’extrema dreta, la persecució de minories religioses, les guerres escampades arreu del món, les deficiències democràtiques a casa nostra. En aquest volum del Text 43, a la consideració dels drets humans i de la seva relació amb les propostes religioses s’hi afegeix la de la percepció d’unes lleis naturals amb influència sobre el comportament de les persones, amb l’objectiu de reflexionar sobre aquelles normes (humanes o divines) que contribueixen a orientar una societat més humana i més justa.
La col·lecció TEXTOS de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Vic aplega la publicació d'una sèrie de treballs, generalment de petites dimensions, que van apareixent de manera irregular, però continuada. La finalitat d'aquesta col·lecció és guardar memòria d'alguns dels actes realitzats a l'Institut, així com fer accessibles a un públic més ampli algunes de les activitats acadèmiques que s'hagin portat a terme.
Aquestes edicions es poden adquirir per un valor de 3 euros i es poden encarregar via secretaria de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic. Al correu electrònic: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. o al telèfon 93 886 15 55. Presencialment al Seminari Vic – Ronda Francesc Camprodon, 2. Atenció al públic: de dilluns a dijous de 4 de tarda a 8 del vespre.
El dissabte 26 de març, a les 19 hores, al Temple Romà de Vic tindrà lloc la segona de les conferències organitzades conjuntament pel Patronat d’Estudis Osonencs i l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic en el marc de les vetllades filosòfiques sobre “l’enigma del mal”.
En aquest cas, el Doctor Bernat Torres, professor de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i el principal especialista a casa nostra en l'obra del filòsof alemany Eric Voegelin, parlarà sobre la relació que hi ha entre el Mal i la Política per tal de posar de manifest quins són els nexes d’unió i les diferències entre aquests dos conceptes.
La conferència arriba en un moment on l'actualitat política internacional està marcada per la guerra entre Rússia i Ucraïna, cosa que en ressalta la rellevància donat que la pregunta per la relació entre el Mal i la Política emergeix amb molta força en situacions de conflicte com l’actual.
El coneixement de Bernat Torres sobre Eric Voegelin (Colònia, 1901- Palo Alto, 1985), permetrà entrar de ple en la seva obra, en la qual es troba la intenció d'aclarir les fonts de l'ordre i el desordre de les societats humanes, tenint en compte els aspectes materials, però també –i sobretot– els aspectes espirituals, sovint tan negligits per la ciència política.
Així, el dissabte 26 de març –en un acte obert a tothom i amb entrada gratuïta– s’exposarà al Temple Romà de Vic com el diagnòstic d’un dels principals filòsofs del segle XX encara és vigent avui i ens permet aprofundir en la nostra situació de crisi i de desorientació.
El passat divendres 25 de febrer, va tenir lloc la primera de les "vetllades filosòfiques" que el Patronat d’Estudis Osonencs (PEO) i l'Institut Superior de Ciències Religioses de Vic (ISCRVic) organitzen conjuntament. El tema de les vetllades gira entorn "l'enigma del Mal". Com va indicar-se a la presentació, aquest tema, encara que pugui semblar extemporani, està a la base de molts problemes dels quals parlen els mitjans de comunicació; la major part de les qüestions que anomenem d'actualitat no són, en darrer terme, altra cosa que subproblemes del problema del Mal. Per això, s'ha optat anar a l'arrel i abordar aquesta qüestió, que és de rabiosa actualitat; de fet, és tan actual com ho són les qüestions eternes.
El primer a parlar sobre "el problema del Mal" fou el cineasta Albert Serra, i ho va fer aplicant-lo a l'àmbit que li és propi, el de l'Art. El tema de la seva conferència era "Mal i Art". Serra va manifestar que la relació de l'Art amb el Mal és una relació ambigua, complicada, difusa; la imatge cinematogràfica, digué, per la seva complexitat, resulta difícil de catalogar o de classificar en una categoria ètica. Aquesta ambigüitat en l'Art afirmava que expressava una ambigüitat present en la pròpia vida de l'home. El plantejament de la qüestió podríem dir que era de tipus relativista.
La pròxima vesprada filosòfica se celebrarà el dissabte 26 de març a les set del vespre, també al Temple Romà, i tindrà un tema inesgotable: «Mal i Política». El ponent serà el Dr. Bernat Torres, professor a la Universitat Internacional de Catalunya i especialista en Eric Voegelin.
L’última vesprada serà una jornada metafísica i teològica dedicada al «Misteri del Mal». L’acte se celebrarà el dijous 2 de juny a les sis de la tarda a la sala Torras i Bages del Seminari Vic. Intervindran el Dr. Joan Torra, que abordarà el tema des d’Agustí d’Hipona, el Dr. Josep-Ignasi Saranyana, que s’hi enfrontarà des de Tomàs d’Aquino, i el Dr. Josep Castanyé, que tractarà el problema des de Martí Luter. Tots els actes són oberts a tothom.
L’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic i el Patronat d’Estudis Osonencs promouen i organitzen les Vetllades filosòfiques d'enguany sobre "l’engima del mal”. Es tracta d’una iniciativa que neix amb la voluntat de sumar sinèrgies entre dues entitats que promouen el coneixement i el saber amb l’objectiu de compartir-lo a tota persona interessada.
La primera vetllada tindrà lloc el divendres 25 de febrer, a les 19 hores, al Temple Romà de Vic, i comptarà amb el cineasta Albert Serra, que parlarà sobre «Bé i Art / Mal i Art». Oscar Wilde, en el Prefaci de la seva novel·la El retrat de Dorian Gray, afirma: «No hi ha tal cosa com un llibre moral o immoral. Els llibres estan ben escrits o mal escrits. Això és tot». Certament, no pot valorar-se una obra d’Art amb la mateixa vara de mesura que una acció lliure, perquè el fi de l’una i el de l’altra és diferent: la primera persegueix el Bé i la segona la Bellesa. ¿Significa això, per tant, que l’Art ha d’estar totalment deslligat de qualsevol regulació ètica, com pretenien els partidaris de l’Art per l’Art? ¿O potser l’Art, en tant que obra de la vida, no pot desarrelar-se de la mateixa llei de la vida, sota el risc d’acabar esdevenint un art mancat de profunditat humana, un art trivial? ¿Ha de subordinar-se l’home a l’Art o l’Art a l’home? ¿És l’Art la llei de l’home o l’home la llei de l’Art? Sobre aquests interrogants reflexionarà aquest divendres un dels cineastes més personals i més singulars del panorama internacional.
La propera vesprada filosòfica se celebrarà el dissabte 26 de març, a les 19 hores, també al Temple Romà, i tindrà un tema inesgotable: «Mal i Política». El ponent serà el Dr. Bernat Torres, professor a la Universitat Internacional de Catalunya i especialista en Eric Voegelin.
L’última vesprada serà una jornada metafísica i teològica dedicada al «Misteri del Mal». L’acte se celebrarà el dijous 2 de juny, a les 18 hores, a la sala Torras i Bages del Seminari Vic. Intervindran el Dr. Joan Torra, que abordarà el tema des d’Agustí d’Hipona, el Dr. Josep-Ignasi Saranyana, que s’hi enfrontarà des de Tomàs d’Aquino, i el Dr. Josep Castanyé, que tractarà el problema des de Martí Luter. Tots els actes són oberts a tothom.
La pregunta per “l’enigma del mal”, quan les coses van bé i la vida transcorre amb normalitat, sol deixar-se de banda. El benestar no planteja perquès; tot ens sembla senzill: l’home feliç gaudeix de la seva bona fortuna i no filosofia. Però així que pateix, les preguntes se succeeixen les unes a les altres: per què el sofriment? Per què el mal moral? Per què la mort? Tots aquests interrogants es condensen un de sol: Per què el mal?
Totes aquetes preguntes i la darrera “per què el mal” seran temes tractats, però no com un fet burocràtic, acadèmic, erudit; sinó com un allò que autènticament és: un esdeveniment emocionant, una experiència vital, una necessitat espiritual.
Segueix l’actualitat de l’Institut
en imatges al facebook
