La sessió va posar punt i final a les vetllades filosòfiques promogudes entre dues entitats de la ciutat que tenen com a eix central compartir coneixement i posar accent a les ciències humanístiques. Dins aquest context i prisma la jornada que es va portar a terme el passat dijous, dia 2 de juny a la sala d’actes Torras i Bages del Seminari Vic va comptar amb l’assistència de 80 persones que van poder escoltar i seguir el coneixement i prisma de cadascun dels ponents teològics que van intervenir.

L’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic i el Patronat d’Estudis Osonencs han organitzat durant el primer semestre de l’any 2022 unes vetllades filosòfiques amb l’objectiu de plantejar aquesta pregunta i de convertir l’esforç de respondre-la en un esdeveniment emocionant, en una experiència vital. La Jornada de Primavera de l’ISCRVic en el curs 2021-2022 va assumir el repte d’analitzar les respostes que tres figures majors de la teologia cristiana van donar a aquesta qüestió transcendental. Així, el Dr. Joan Torra, el Dr. Josep-Ignasi Saranyana i el Dr. Josep Castanyé van posar en valor, cadascú des de la seva mirada, el “Misteri del Mal”.

La pregunta per “l’enigma del mal”, quan les coses van bé i la vida transcórre amb normalitat, sol deixar-se de banda. El benestar no planteja perquès; tot ens sembla senzill: l’home feliç gaudeix de la seva bona fortuna i no filosofa. Però així que pateix, les preguntes se succeeixen les unes a les altres: ¿Per què el sofriment? ¿Per què el mal moral? ¿Per què la mort? Tots aquests interrogants es condensen en un de sol: ¿Per què el Mal?

L’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic, amb seu al Seminari Vic, té per objectiu promoure el coneixement i el saber en diferents aspectes i d’altra banda “trenant” aliances amb entitats i altres organismes del territori.

El proper dijous 2 de juny, a les sis de la tarda, a la sala Torras i Bages del Seminari de Vic, tindrà lloc la Jornada de Primavera de l’ISCRVic 2021/22. Aquesta iniciativa, sota el marc d’unes Vetllades Filosòfiques a la ciutat de Vic, assumeix el repte d’analitzar les respostes entorn «l’engima del mal» que han donat tres figures majors de la teologia cristiana a aquesta qüestió transcendental. Tres teòlegs tractaran el tema del perquè del mal. Hi intervindran el Dr. Joan Torra, que abordarà el tema des d’Agustí d’Hipona, el Dr. Josep-Ignasi Saranyana, que ho farà des de Tomàs d’Aquino, i el Dr. Josep Castanyé, que tractarà el problema des de Martí Luter. Finalment, hi haurà una taula rodona amb la participació dels ponents. Les vetllades són organitzades conjuntament pel Patronat d’Estudis Osonencs i l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic. L'entrada és lliure amb prèvia inscripció al correu Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. .

Programa de la Jornada de Primavera:

18h. Presentació

18.10h. El misteri del Mal en Agustí d’Hipona

A càrrec del Dr. Joan Torra, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya i professor de l’ISCRVic

19.00h. El misteri del Mal en Tomàs d’Aquino

A càrrec del Dr. Josep-Ignasi Saranyana, de la Reial Acadèmia Europea de Doctors.

19:50h El misteri del Mal en Martí Luter

A càrrec del Dr. Josep Castanyé, professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya i de l’ISCRVic

20:40h Taula rodona amb participació dels ponents

21h Cloenda de la jornada

Coordinació: Abel Miró, professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses (ISCRVic), de La universitat Internacional de Catalunya (UIC) i membre del Patronat d’Estudis Osonencs (PEO).

Lloc de realització: Seminari Vic (sala d’actes Torras i Bages).

Entrada lliure amb prèvia inscripció a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Ponència el Misteri del Mal en Agustí d'Hipona per Mn. Joan Torra

Presentem una pinzellada de la ponència que Mn. Joan Torra, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya i professor de l’ISCRVic, farà sota el títol «El misteri del mal en Agustí d’Hipona»: 

La constatació d’això que anomenem genèricament «el mal» ha preocupat sempre el pensament humà. La presència del mal és el que obliga a pensar per mirar de trobar-hi resposta. Els filòsofs ho fan des de l’origen. A Agustí d’Hipona el problema del mal el va angoixar perquè per primera vegada va deixar de ser un problema «només» teòric per a prendre una caire personal, és a dir, com és que jo mateix puc ser portador de mal? El seu pas pel maniqueisme revela aquesta preocupació: quina entitat té el mal?, pot tenir entitat?, em pot prendre la llibertat?

Si Déu és la bondat perfecta, si és omnipotent, el mal no hauria d’existir. El mal qüestiona la mateixa existència de Déu. Com ho puc «solucionar»? Com ho puc entendre? És suficient la resposta famosa d’Agustí en les Confessions, XIII, 12,18-13,19, que diu: «En conseqüència, tot allò que és, és bo, i aquell mal, l’origen del qual jo cercava, no és pas una substància, perquè, si fos una substància, seria un bé. […] D’aquesta forma, vaig veure, i se’m feu evident, que vós heu fet bones totes les coses, i que, tot comptat, no hi ha cap substància que vós no hàgiu fet. […] I per a vós el mal no existeix en absolut, no solament per a vós, sinó per a tota la vostra creació, perquè, fora d’ella, no hi ha res que pugui irrompre i corrompre l’ordre que hi heu imposat.»

Aquest mes de març l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic ha editat dos volums de la col·lecció Textos i que responen al núm. 42 i 43 sota els títols: “Amor, fraternitat, ecologia. Textos del Magisteri del Papa Francesc” i “Lleis Humanes, lleis Divines” respectivament. Els títols són el resum d’una màxima síntesis del que va donar de sí les conferències d’aquestes dues jornades amb persones de renom dins al seu àmbit temàtic.

Text 42: “Amor, Fraternitat, Ecologia. Textos del Magisteri del Papa Francesc”. Gaspar Mora, Joaquim Recasens, Màxim Múñoz i Joan Ordi.

Interessada amorosament pel món creat per Déu i per la vida de tots els qui l’habiten, l’Església com a comunitat cerca constantment la manera de donar resposta als  problemes que la humanitat es planteja, tot partint de l’anàlisi de la realitat dels esdeveniments i sempre col·locant-la sota el prisma de l’Evangeli. Es pot dir que el magisteri pontifici, per la seva visibilitat, centralitat i universalitat, és un dels camps on aquest esforç es fa més visible davant del món, davant de cristians i no cristians, de creients i no creients. Des de la seu de Pere, el bisbe de Roma –com li agrada anomenar-se al papa Francesc– continua complint la seva missió d’adreçar a tothom propostes vàlides i engrescadores, que ajudin a trobar nous camins per a una vigència sempre renovada de la Bona Nova. Els quatre documents promulgats pel papa Francesc que en aquest volum es comenta, diversos com són en la seva extensió i concepció, aborden temes clau per a la vida personal i col·lectiva en la societat actual: l’amor en la família, la cura de la “casa comuna” (és a dir, del medi ambient), la misericòrdia, la fraternitat social. L’anàlisi d’aquests documents de la mà d’experts en les matèries respectives té com a propòsit aprofundir en la proposta que ens ofereix el papa Francesc a l’hora d’escrutar els signes del temps.

Text 43: Lleis humanes, lleis divines. Juan M. Cincunegui, Joan Ordi, David Jou, Franz Werfel

L’any 2018, en un discurs commemoratiu dels 70 anys de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans, el papa Francesc deia: «Per a la Santa Seu parlar de drets humans significa, abans que res, proposar la centralitat de la dignitat de la persona (...). El mateix Senyor Jesús, guarint el leprós, tornant la vista al cec, deturant-se amb el publicà, perdonant la vida a l’adúltera i convidant a preocupar-se del caminant ferit, ens ha fet comprendre que tot ésser humà, independentment de la seva condició física, espiritual o social, mereix respecte i consideració. Des d’una perspectiva cristiana hi ha una significativa relació entre el missatge evangèlic i el reconeixement dels drets humans». No hi ha autèntica humanitat sense respecte als drets humans, però la seva aplicació pràctica és encara una assignatura pendent: ho veiem cada dia en el drama dels refugiats, la proliferació de l’extrema dreta, la persecució de minories religioses, les guerres escampades arreu del món, les deficiències democràtiques a casa nostra. En aquest volum del Text 43, a la consideració dels drets humans i de la seva relació amb les propostes religioses s’hi afegeix la de la percepció d’unes lleis naturals amb influència sobre el comportament de les persones, amb l’objectiu de reflexionar sobre aquelles normes (humanes o divines) que contribueixen a orientar una societat més humana i més justa.

La col·lecció TEXTOS de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Vic aplega la publicació d'una sèrie de treballs, generalment de petites dimensions, que van apareixent de manera irregular, però continuada. La finalitat d'aquesta col·lecció és guardar memòria d'alguns dels actes realitzats a l'Institut, així com fer accessibles a un públic més ampli algunes de les activitats acadèmiques que s'hagin portat a terme.

Aquestes edicions es poden adquirir per un valor de 3 euros i es poden encarregar via secretaria de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic. Al correu electrònic: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. o al telèfon 93 886 15 55. Presencialment al Seminari Vic – Ronda Francesc Camprodon, 2. Atenció al públic: de dilluns a dijous de 4 de tarda a 8 del vespre.