press Enter to searchShowing all results:No s'han trobat productes.
Més de mig centenar de persones assisteixen a la inauguració del curs de l’ISCRVic amb una reflexió sobre l’encarnació, la condició humana i el compromís envers l’altre
La Sala de Recessos del Seminari de Vic es va omplir el passat 29 d’octubre amb més d’una seixantena de persones en l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2026-27 de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic (ISCRVic). La conferència inaugural, a càrrec del Dr. Xavier Escribano, professor de la UIC, va proposar una reflexió sobre l’encarnació, l’experiència humana i el compromís amb els altres a partir de la pel·lícula El cel sobre Berlín (1987), del director alemany Wim Wenders.
Sota el títol «Entre el cel i la terra: encarnació a Berlín», Escribano va convidar els assistents a redescobrir aquesta obra cinematogràfica com una profunda investigació sobre què significa habitar el món i comprometre’s en les relacions humanes. «Em va captivar aquest film perquè és precisament una oda a l’encarnació», va explicar, tot destacant-ne la capacitat de fer-nos revisitar i experimentar de nou «el goig de l’ésser sensible i de l’ésser humà».
La conferència va aprofundir en el diàleg simbòlic entre el cel i la terra, representats respectivament per la figura de l’àngel i la figura femenina d’una trapezista. En aquesta relació, el conferenciant va proposar una lectura suggeridora de la pel·lícula: «M’atreviria a dir que a El cel sobre Berlín trobem un cel que s’ha enamorat de la terra». Una imatge que expressa una comprensió del cel com allò que sosté i acompanya la vida terrenal.
Un dels eixos centrals de la reflexió va ser el significat profund de l’encarnació. Més enllà de la dimensió física i de la participació en l’experiència sensible, el film apunta cap a una comprensió de l’encarnació vinculada a l’acolliment i a la responsabilitat envers l’altre. «Encarnar-se no significa només assumir un cos, sinó fer-se càrrec del cos i de la vida d’un altre», va assenyalar.
En aquest sentit, la pel·lícula transmet, especialment en els seus darrers compassos, que la forma més plena d’encarnació es produeix quan som capaços d’acollir la vida de l’altre i fer-nos-en responsables. «Tenir la vida de l’altre a les pròpies mans, fer-se’n responsable, és la manera més plena d’encarnació», va afirmar el conferenciant.
Així, la proposta d’Escribano va anar més enllà de la lectura cinematogràfica per esdevenir una invitació a pensar sobre la condició humana i la manera com ens relacionem amb els altres. Entrar plenament en el món, va suggerir, no implica únicament tenir un cos i experimentar la realitat, sinó també adquirir un compromís amb l’altre.
L’acte va comptar amb la lectura de la memòria del curs 2025-26 a càrrec del director del centre, el Dr. Abel Miró, que va presentar també diverses activitats d’aquest curs i la nova revista Textos. Aquesta és una publicació acadèmica que recull i difon estudis, articles i aportacions de caràcter filosòfic, teològic, humanístic i interdisciplinari, així com textos derivats de les activitats acadèmiques de l’Institut. Va tancar l’acte el Bisbe de Vic i moderador de l’Institut, Monsenyor Romà Casanova que va destacar el paper humanitzador dels estudis que s’imparteixen al centre i com es promouen els espais de diàleg entre la fe i la raó en les grans qüestions de l’existència humana.
Més de mig centenar de persones assisteixen a la inauguració del curs de l’ISCRVic amb una reflexió sobre l’encarnació, la condició humana i el compromís envers l’altre
La Sala de Recessos del Seminari de Vic es va omplir el passat 29 d’octubre amb més d’una seixantena de persones en l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2026-27 de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic (ISCRVic). La conferència inaugural, a càrrec del Dr. Xavier Escribano, professor de la UIC, va proposar una reflexió sobre l’encarnació, l’experiència humana i el compromís amb els altres a partir de la pel·lícula El cel sobre Berlín (1987), del director alemany Wim Wenders.
Sota el títol «Entre el cel i la terra: encarnació a Berlín», Escribano va convidar els assistents a redescobrir aquesta obra cinematogràfica com una profunda investigació sobre què significa habitar el món i comprometre’s en les relacions humanes. «Em va captivar aquest film perquè és precisament una oda a l’encarnació», va explicar, tot destacant-ne la capacitat de fer-nos revisitar i experimentar de nou «el goig de l’ésser sensible i de l’ésser humà».
La conferència va aprofundir en el diàleg simbòlic entre el cel i la terra, representats respectivament per la figura de l’àngel i la figura femenina d’una trapezista. En aquesta relació, el conferenciant va proposar una lectura suggeridora de la pel·lícula: «M’atreviria a dir que a El cel sobre Berlín trobem un cel que s’ha enamorat de la terra». Una imatge que expressa una comprensió del cel com allò que sosté i acompanya la vida terrenal.
Un dels eixos centrals de la reflexió va ser el significat profund de l’encarnació. Més enllà de la dimensió física i de la participació en l’experiència sensible, el film apunta cap a una comprensió de l’encarnació vinculada a l’acolliment i a la responsabilitat envers l’altre. «Encarnar-se no significa només assumir un cos, sinó fer-se càrrec del cos i de la vida d’un altre», va assenyalar.
En aquest sentit, la pel·lícula transmet, especialment en els seus darrers compassos, que la forma més plena d’encarnació es produeix quan som capaços d’acollir la vida de l’altre i fer-nos-en responsables. «Tenir la vida de l’altre a les pròpies mans, fer-se’n responsable, és la manera més plena d’encarnació», va afirmar el conferenciant.
Així, la proposta d’Escribano va anar més enllà de la lectura cinematogràfica per esdevenir una invitació a pensar sobre la condició humana i la manera com ens relacionem amb els altres. Entrar plenament en el món, va suggerir, no implica únicament tenir un cos i experimentar la realitat, sinó també adquirir un compromís amb l’altre.
L’acte va comptar amb la lectura de la memòria del curs 2025-26 a càrrec del director del centre, el Dr. Abel Miró, que va presentar també diverses activitats d’aquest curs i la nova revista Textos. Aquesta és una publicació acadèmica que recull i difon estudis, articles i aportacions de caràcter filosòfic, teològic, humanístic i interdisciplinari, així com textos derivats de les activitats acadèmiques de l’Institut. Va tancar l’acte el Bisbe de Vic i moderador de l’Institut, Monsenyor Romà Casanova que va destacar el paper humanitzador dels estudis que s’imparteixen al centre i com es promouen els espais de diàleg entre la fe i la raó en les grans qüestions de l’existència humana.