Documents normatius

El funcionament de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic es regeix per la normativa canònica vigent, pels Estatuts de l’Ateneu Universitari Sant Pacià i de la Facultat de Teologia de Catalunya i, de manera directa, pels seus Estatuts i pel Reglament de Règim Intern que els desenvolupa. 

També et pot interessar: Equip docent

Estatus

  • Article 1r: L’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic és una institució acadèmica de la Diòcesi de Vic que ofereix estudis superiors en l’àmbit de les Ciències Religioses i de la Pastoral. L’Institut està vinculat a la Facultat de Teologia de Catalunya, incorporada a l´Ateneu Sant Pacià, institució acadèmica de grau superior per a les ciències eclesiàstiques i les relacionades amb elles, amb seu a Barcelona.
  • Article 2n: L’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic té personalitat jurídica pròpia i pública, d’acord amb el cànon 116 del Codi de Dret Canònic. La seva seu és a l’edifici del Seminari Diocesà de Vic. Per a portar a terme satisfactòriament la seva funció, a més dels òrgans de govern descrits en el Títol Segon, l’Institut tindrà un Patronat presidit pel Bisbe de Vic, i integrat pel Director i l’Administrador de l’Institut, pel Rector del Seminari, i un representant de cadascuna de les següents Delegacions Diocesanes: Clericat, Vida Religiosa, Apostolat Seglar, Ensenyament i Catequesi, entre altres.
  • Article 3r: El funcionament de l’Institut depèn de la normativa canònica vigent, dels Estatuts de l’Ateneu Sant Pacià i de la Facultat de Teologia de Catalunya, d´aquests Estatuts i del Reglament que els ha de desenvolupar.
  • Article 4t: L’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic ofereix un estudi complet i sistemàtic de les disciplines que configuren la teologia catòlica, amb la necessària integració de les disciplines filosòfiques de caràcter propedèutic, i altres ciències humanes.
  • Article 5è: La formació acadèmica que imparteix l’Institut va adreçada als membres d’Instituts Religiosos, de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica, als laics que opten al diaconat permanent, a un altre ministeri eclesial o participen activament en tasques eclesials (catequistes, educadors, agents de pastoral), als professors de Religió Catòlica de Primària i Secundària, i a tota persona que, en general, s’interessi pels estudis oferts per l’Institut.
  • Article 6è: L’Institut, com a institució d’educació superior, es troba subjecte per norma a la evaluació de l’Agència de la Santa Seu per a l’Evaluació i la Promoció de la Qualitat de les Universitats i Facultats Eclesiàstiques (AVEPRO) (VG, Norm. Aplic. art.1,2). 

Paràgraf primer: Consideracions generals

  • Article 7è: L’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic està governat per autoritats comunes i per autoritats pròpies. Les autoritats comunes són les autoritats acadèmiques personals i col·legials de l´Ateneu Sant Pacià i de la Facultat de Teologia de Catalunya, és a dir, el Gran Canceller, el Rector i els Vice-Rectors de l´Ateneu Sant Pacià, el Consell de Direcció i el Senat Acadèmic de l’Ateneu Sant Pacià, i el Degà i el Consell de Facultat de la Facultat de Teologia de Catalunya. Les autoritats pròpies de l’Institut són el Bisbe de Vic, el Director i el Consell de l’Institut. Si les circumstàncies ho suggereixen, pot ser nomenat un Vice-director.
  • Article 8è: Les relacions ordinàries entre l’Institut i la Facultat que el patrocina són assegurades pel Degà de la Facultat i pel Director de l’Institut. Emperò, el Degà podrà demanar al Consell de Facultat que delegui un professor de la Facultat per a aquesta funció.
  • Article 9è: Les relacions entre l’Institut i la Facultat seran concretades mitjançant un Conveni de vinculació.

Paràgraf segon: Autoritats comunes amb la Facultat de Teologia de Catalunya

  • Article 10è: El Gran Canceller de l´Ateneu Sant Pacià i la Facultat de Teologia de Catalunya és el responsable últim del govern de l’Institut. Les funcions que li pertoquen són les següents:
  • a) Sol·licitar, en via preliminar, a la Congregació per a l’Educació Catòlica l’erecció canònica de l’Institut, després d’haver obtingut el parer positiu de la Conferència Episcopal Espanyola.
  • b) Presentar a la Congregació per a l’Educació Catòlica el Pla d’Estudis i el text d’aquests Estatuts de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic per a la seva deguda aprovació.
  • c) Informar a la Congregació per a l’Educació Catòlica sobre les qüestions més importants i, en concret, enviar a aquesta, cada cinc anys, una relació detallada respecte a la vida i a l’activitat de l’Institut.
  • d) Nomenar el Director de l´Institut, triat entre una terna de docents estables designada pel Consell de l’Institut, un cop obtingut el parer favorable del Consell de Facultat, les autoritats acadèmiques superiors competents i el bisbe de Vic.
  • Article 11è: El Rector i els Vice-Rectors de l´Ateneu Sant Pacià i el Consell de Direcció i el Senat Acadèmic de l´Ateneu Sant Pacià tenen les facultats o competències que s´estableixen en el propis Estatuts Generals d´aquesta Institució acadèmica.
  • Article 12è: Al Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya li correspon:
  • a) Convocar i presidir el Consell de Facultat per qüestions referents a l’Institut.
  • b) Regular, conjuntament amb els directors dels Instituts Superiors de Ciències Religioses vinculats a la Facultat, les qüestions comunes.
  • c) Presidir, personalment o a través d’un delegat seu, les sessions per als exàmens de grau.
  • d) Proporcionar anualment al Consell de Facultat informacions sobre l’Institut.
  • e) Presentar al Consell de Facultat, cada cinc anys, la relació preparada pel Director sobre la vida i l’activitat de l’Institut, per a la seva aprovació; i, posteriorment, presentar-la a les autoritats acadèmiques superiors competents per tal que, si ho consideren adequat, sigui tramesa a la Congregació per a l’Educació Catòlica.
  • f) Signar els diplomes dels graus acadèmics de l’Institut.
  • Article 13è: Al Consell de Facultat li correspon:
  • a) Examinar i aprovar, en via preliminar, els Plans d’Estudi, aquests Estatuts i el Reglament de l’Institut, abans de la seva presentació a les autoritats acadèmiques competents.
  • b) Donar la seva aprovació per al nomenament del Director i dels professors estables del’Institut, abans de la seva presentació a les autoritats acadèmiques superiors competents.
  • c) Examinar i aprovar les informacions que el Degà ha de proporcionar anualment sobre el funcionament de l’Institut.
  • d) Verificar la consistència i la funcionalitat de les estructures i dels subsidis de l’Institut i, en particular, de la Biblioteca.
  • e) Aprovar la relació quinquennal sobre la vida i l’activitat de l’Institut preparades pel Director, abans de la seva presentació a les autoritats acadèmiques superiors competents.
  • f) Proposar al Gran Canceller pels mitjans estatutaris establerts, la sol·licitud a la Congregació per a l’Educació Catòlica de la suspensió de l’Institut en el cas que resultés insolvent.

Paràgraf tercer: Autoritats pròpies de l’Institut

  • Article 14è: El Bisbe de Vic actuarà com a moderador de l’Institut Superior de Ciències Religioses. Les funcions que li pertoquen són les següents:
  • a) Proposar, en via preliminar, l’erecció de l’Institut a la Facultat de Teologia de Catalunya perquè aquesta, si ho considera adient, li doni el curs que correspongui a les autoritats acadèmiques superiors.
  • b) Vetllar perquè l’Institut compleixi les finalitats per a les quals ha estat creat i perquè la doctrina catòlica sigui custodiada integralment i fidelment transmesa.
  • c) Nomenar els docents estables i no estables, a proposta del Consell de l’Institut i un cop obtingut, per als estables, el parer favorable del Consell de Facultat, d’acord amb els articles 13è., b) i 18è., c).
  • d) Nomenar els professors convidats, d’acord amb l’article 25è.
  • e) Concedir la missió canònica als que ensenyen disciplines relacionades amb la fe i la moral ―un cop emesa la professió de fe―, així com també la venia docendi als que ensenyen altres disciplines.
  • f) Retirar, per motius greus, la missió canònica o la venia docendi concedida als professors, d’acord amb el que es troba establert en les Normes Aplicatives de la
  • Constitució Apostòlica Veritatis Gaudium (arts. 11 i 24).
  • g) Donar el vist-i-plau al nomenament del Director, elegit d’entre una terna de professors estables pel Consell de l’Institut ―d’acord amb l’article 18è., b)―, per tal que aquest pugui ser nomenat pel Gran Canceller, tal com especifica l’article 10è., d).
  • h) Vigilar el camí doctrinal i disciplinar de l’Institut, informant respecte d’això al Gran Canceller.
  • i) Manifestar a la Facultat de Teologia les majors dificultats de les quals ell tingués coneixement, invitant-la a prendre les mesures necessàries.
  • j) Nomenar el Vice-director ―en el cas que es consideri oportú aquest càrrec―, l’Ecònom i el Secretari de l’Institut, després d’haver escoltat el parer del Consell Permanent i del Director.
  • k) Aprovar els balanços anuals d’entrades i sortides, els pressupostos anuals i els actes d’extraordinària administració de l’Institut.
  • l) Signar els diplomes dels graus acadèmics de l’Institut, junt amb el Director de l’Institut, el Degà de la Facultat de Teologia, el Secretari General i el Rector de l’Ateneu Sant Pacià.
  • Article 15è: El Director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic és el responsable del funcionament i gestió de l’Institut. Serà nomenat per un període de cinc anys i podrà ser confirmat, consecutivament, en el seu ofici, una sola vegada. Les funcions que li pertoquen són les següents:
  • a) Representar l’Institut davant el Bisbe de Vic, davant les autoritats acadèmiques de l’Ateneu Sant Pacià, la Facultat de Teologia i les altres institucions eclesiàstiques, cíviques i universitàries.
  • b) Formar part del Senat Acadèmic de l´Ateneu Sant Pacià.
  • c) Dirigir i coordinar les activitats de l’Institut, particularment en els aspectes acadèmics, doctrinals, disciplinars i econòmics.
  • d) Convocar i presidir les reunions del Consell de l’Institut.
  • e) Vetllar per la qualitat i les condicions de l’ensenyament, tant pel que fa a la competència dels professors com pel que fa a les peticions i deures de l’alumnat, les orientacions metodològiques generals i els sistemes d’avaluació.
  • f) Determinar les normes d’admissió i matriculació de l’Institut i aprovar el calendari acadèmic, havent fet les consultes que consideri oportunes.
  • g) Determinar les bases sobre les quals l’Administrador ha d’elaborar el pressupost de l’Institut i donar-li el vist-i-plau.
  • h) Estar present en les assemblees dels estudiants personalment o a través d’un delegat.
  • i) Redactar la relació quinquennal sobre la vida i l’activitat de l’Institut.
  • j) Signar els diplomes dels graus acadèmics de l’Institut, junt amb el Degà de la Facultat de Teologia i amb el Bisbe de Vic.
  • k) Examinar i resoldre les sol·licituds i els recursos dels docents i els estudiants, plantejar al Consell d’Institut la resolució de les que consideri oportunes i, en els casos més greus no resolts pel Consell de l’Institut, proposar la solució al judici de la Facultat de Teologia perquè actuï conforme als seus propis Estatuts.
  • l) Actualitzar, si és convenient, el Reglament de l’Institut, que serà presentat al Consell de l’Institut i, posteriorment, al Consell de Facultat perquè, obtinguda la seva aprovació, pugui ser presentat al Rector de l´Ateneu Sant Pacià.
  • m) Visar tota la documentació expedida per la Secretaria de l’Institut.
  • Article 16è: El Consell de l’Institut està format per les persones següents:
  • a) El Director.
  • b) El Vice-director, si n’hi ha.
  • c) Tots els professors estables.
  • d) Dos professors no estables, elegits pels professors no estables.
  • e) Dos alumnes ordinaris, elegits entre tots els alumnes.
  • f) El Secretari, si no té vot per un altre motiu, participa per raó del seu càrrec per a realitzar l’acta corresponent.
  • g) El Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya o el delegat designat pel Consell de Facultat, amb vot deliberatiu, si és que hi pren part.
  • h) El Bisbe de Vic o un delegat seu.
  • Article 17è: El Consell de l’Institut es reunirà almenys dues vegades a l’any i, amb caràcter extraordinari, si ho demana la meitat més un dels qui el formen.
  • Article 18è: Les funcions del Consell de l’Institut són les següents
  • a) Establir el Pla d’estudis, el text d’aquests Estatuts i el Reglament de l’Institut, que hauran de ser aprovats pel Consell de Facultat de la Facultat de Teologia de Catalunya abans de la seva presentació a les autoritats acadèmiques superiors competents.
  • b) Designar la terna de professors estables, realitzada en votació secreta i majoria qualificada, i proposar-la al Bisbe de Vic per al nomenament del Director de l’Institut, observant el que s’especifica en els articles 10è., d), i 14è., g).
  • c) Proposar a la Facultat de Teologia de Catalunya els candidats a professors estables per tal que, obtinguda la seva aprovació i, posteriorment el vist-i-plau de les autoritats acadèmiques superiors competents, puguin ser nomenats pel Bisbe de Vic.
  • d) Proposar els candidats a professors no estables per tal que posteriorment puguin ser nomenats pel Bisbe de Vic.
  • e) Aprovar la relació quinquennal sobre la vida i sobre l’activitat de l’Institut, preparada pel Director, per tal de poder-la remetre posteriorment al Consell de Facultat i a les autoritats acadèmiques superiors competents, perquè, obtinguts el seu vist-i-plau, sigui presentada al Gran Canceller.
  • f) Donar el vist-i-plau als balanços i pressupostos anuals de l’Institut, per tal que posteriorment siguin aprovats pel Bisbe de Vic, d’acord amb el que s’especifica a l’article 14è. k).
  • g) Examinar i resoldre els recursos presentats per professors i alumnes que, a criteri de la Direcció de l’Institut, mereixin ser sotmesos a la consideració del Consell de l’Institut.
  • Article 19è: El Consell de l’Institut es considerarà constituït quan hi hagi la meitat més u dels seus membres. Les qüestions es decidiran per la majoria dels presents (cfr. cànon 119 del CIC) i, en el cas de qüestions relatives a persones, amb majoria qualificada.
  • Article 20è: D’acord amb el cànon 157 del Codi de Dret Canònic i de l’article 14è., c) d’aquests Estatuts, els professors de l’Institut són nomenats pel Bisbe de Vic. Els professors hauran de reunir les condicions exigides per la Constitució Apostòlica Veritatis Gaudium (arts. 22-30), les seves Normes Aplicatives (arts. 18-25) i la “Instrucció” per als Instituts Superiors de Ciències Religioses de 2008: docència impartida en un nivell adequat, dedicació al propi deure, capacitat de recerca científica, fidelitat a la doctrina catòlica i honestedat de vida.
  • Article 21è: Cal distingir entre tres classes de professors: estables, no estables i convidats.
  • Article 22è: Els professors estables es dediquen a temps ple a l’estudi, a l’ensenyament i a l’assistència dels estudiants. El nomenament dels professors estables es fa d’acord amb els articles 13è. b), 14è. c) i 18è. c). Per tal de ser professor estable es requereix:
  • a) Que per a les disciplines eclesiàstiques, estigui proveït del convenient doctorat aconseguit en una Institució eclesiàstica; per a les disciplines no eclesiàstiques, el títol requerit és el del segon cicle dels estudis superiors.
  • b) Que no sigui ja professor estable en una altra Institució acadèmica, eclesiàstica o civil.
  • c) Que hagi demostrat la seva capacitat d’investigació, amb la publicació de treballs aptes a la finalitat de l’Institut.
  • d) Que hagi demostrat posseir capacitat per a l’ensenyament.
  • e) Que almenys durant un període de tres anys hagi exercit com a professor no estable en el mateix Institut.
  • f) Que no hi hagi altres ministeris o activitats que facin impossible el progrés adequat del professor, tant en relació amb la didàctica com en relació amb la investigació.
  • Article 23è:A l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic, els professors estables seran almenys cinc, un per cada àrea disciplinària: Sagrada Escriptura, Teologia Dogmàtica, Teologia Moral-Pastoral, Filosofia, Ciències humanes. 
  • Article 24è: Els professors no estables són els qui exerceixen la docència de mode parcial, no permanent, i per un període limitat de temps. El nomenament dels professors no estables es fa d’acord amb els articles 14è. c) i 18è. d). Per tal de ser professor no estable es requereix:
  • a) Que almenys estigui en possessió del títol del segon cicle dels estudis superiors.
  • b) Que per a la docència de les matèries eclesiàstiques estigui almenys en possessió de la Llicència canònica o d’un títol equivalent.
  • c) Que tingui bones aptituds per a l’ensenyament.
  • Article 25è:També podrà haver-hi professors convidats, que són els qui exerceixen la docència de manera puntual. El Bisbe de Vic els nomena a proposta de la direcció de l’Institut. En el cas que exerceixin puntualment alguna matèria del Pla d’Estudis, es requereix el que s’especifica a l’article anterior per als professors no estables.
  • Article 26è: Els professors d’altres Esglésies o comunitats eclesials que hagin sigut assumits per ensenyar, segons les normes de l’autoritat eclesiàstica competent i el permís del Bisbe de Vic, no podran ensenyar els cursos de doctrina del primer cicle, però podran ensenyar altres matèries. En el segon cicle, podran ser cridats com a professors no estables (cf. VG, Norm. Aplic. art.20). 
  • Article 27è: Els drets principals dels professors són: ser remunerats segons la seva categoria i dedicació, fruir de la llibertat convenient de docència i recerca, d’acord amb el cànon 218 del Codi de Dret Canònic, i disposar dels mitjans necessaris per a exercir la seva tasca.
  • Article 28è: Els deures principals dels professors són: complir satisfactòriament la seva tasca acadèmica, acceptar les obligacions de gestió, quan els siguin encarregades, i assistir a les reunions. En tot moment mantindran una adhesió sincera al Magisteri de l’Església.
  • Article 29è: L’excedència voluntària pot ser sol·licitada per motius de malaltia o per dificultats en l’exercici de la docència, la importància de les quals serà sospesada per la direcció de l’Institut o, segons el seu criteri, pel Consell de l’Institut, els quals presentaran la corresponent petició al Bisbe de Vic. Aquest, que podrà escoltar també el parer del Degà de la Facultat de Teologia, decidirà segons el cas. 
  • Article 30è: La suspensió d’ensenyament d’un professor per motius greus, referents als continguts doctrinals d’allò que ensenya o a una incapacitat didàctica evident, serà decidida pel Bisbe de Vic, el qual escoltarà sempre la direcció de l’Institut i el propi interessat abans de prendre qualsevol decisió, actuant sempre escrupulosament d’acord amb allò establert en les Normes Aplicatives de la Constitució Apostòlica Veritatis Gaudium (arts. 11 i 24). 
  • Article 31è: Un professor pot cessar en la docència per algun dels motius següents:
  • a) Al final del curs en què han complert els setanta anys, en el cas dels professors estables, que passaran a la categoria d’emèrits. Amb tot, podran tenir comesa temporal de docència a proposta de la direcció de l’Institut i amb l’aprovació del Bisbe de Vic.
  • b) Malaltia, prèvia presentació de les certificacions mèdiques corresponents. 
  • c) Defecte d’alguna de les condicions enunciades en l’article 22è.
  • d) Petició del propi interessat.
  • e) Acabament del període per al qual fou nomenat, en el cas dels professors no estables i convidats.
  • Article 32è: El cessament d’un professor, en qualsevol dels casos contemplats en l’article 31è., serà comunicat a l’interessat per la direcció de l’Institut, escoltat el parer del mateix professor.
  • Article 33è:La petició d’excedència voluntària d’un professor haurà de ser comunicada a la direcció de l’Institut en un termini no inferior a tres mesos abans de la data prevista de cessament.
  • Article 34è: Els honoraris que percebrà un professor en excedència hauran de ser fixats d’acord amb les normatives de la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Diòcesi de Vic.
  • Article 35è: Totes les normes relatives a l’excedència, suspensió i cessament de professors seran interpretades en funció dels Estatuts de la Facultat de Teologia de Catalunya i de l´Ateneu Sant Pacià.
  • Article 36è: Els estudiants de l’Institut poden ser ordinaris, invitats, extraordinaris i oients. Tots han d’observar fidelment les normes de l’Institut sobre l’ordenament general, la disciplina i la resta de disposicions concernents a la seva vida acadèmica.
  • Article 37è: Són alumnes ordinaris els qui es matriculen amb els requisits exigits per la legislació civil en vistes a l’accés a estudis universitaris i, freqüentant tots els cursos i activitats de l’Institut, aspiren a obtenir el títol de “Batxillerat en Ciències Religioses” o de “Llicenciatura en Ciències Religioses”.
  • Article 38è: Són alumnes invitats els qui, acreditant els requisits exigits per la legislació civil en vistes a l’accés a estudis universitaris, no obstant no volen aconseguir cap grau acadèmic atorgat per l’Institut, però desitgen freqüentar algun curs i superar l’examen corresponent, per a un eventual reconeixement d’aquest en un altre Institut o centre Universitari.
  • Article 39è:Són alumnes extraordinaris els qui, mancant dels requisits exigits per la legislació civil en vistes a l’accés a estudis universitaris, o bé sense aspirar a cap grau acadèmic, no obstant això desitgen accedir als ensenyaments previstos per l’Institut per a la consecució de simples certificats d’assistència.
  • Article 40è: Els alumnes oients són aquells que, no volent aconseguir cap grau acadèmic en l’Institut, desitgen freqüentar algun curs, amb vista a obtenir el corresponent certificat d’assistència.
  • Article 41è: Podran inscriure’s com a alumnes extraordinaris i/o oients aquelles persones que tinguin una preparació adequada per a seguir amb profit els estudis i siguin acceptades pel Director, prèvia verificació, si així s’escau, de les seves capacitats.
  • Article 42è: L’alumne que es trobi en la condició de refugiat, pròfug o similar i no pugui acreditar documentalment els estudis exigits per la normativa vigent per accedir a l’Institut per la seva peculiar situació, ho podrà fer per mitjà d’una prova similar a l’establerta a la Facultat de Teologia de Catalunya per als majors de 25 anys, 40 anys o 45 anys, segons sigui el cas, adaptada a les seves circumstàncies concretes.
  • Article 43è: L’alumne que ja hagués iniciat els estudis superiors en un altre Institut Superior de Ciències Religioses o Centre aprovat, i es trobi en la condició de refugiat, pròfug o similar, i no pugui acreditar documentalment aquests estudis per la seva peculiar situació, per a poder continuar els seus estudis a l’Institut haurà de fer una declaració jurada de totes les matèries cursades i superades positivament, i l’Institut li assignarà un tutor per a les matèries filosòfiques declarades i un altre per a les matèries teològiques declarades, per tal que portin a terme un seguiment acadèmic de les mateixes, almenys durant dos semestres seguits, i posteriorment proposaran al Director per mitjà d’un escrit raonat les matèries concretes que se li poden convalidar, amb les qualificacions corresponents.
  • Article 44è: En tots els casos referents a aquells alumnes que es troben en la condició de refugiat, pròfug o similar, no obstant, el Director podrà decidir en últim terme el procediment acadèmic concret més adequat a seguir, atesa la seva singularitat.
  • Article 45è: L’assistència a classe és obligatòria. L’alumne es compromet a aquesta assistència i perd l’escolaritat si falla a una tercera part de les classes. 
  • Article 46è: La inscripció d’un alumne és efectiva quan compleix tot allò estipulat pel Reglament de l’Institut, especialment la documentació que cal presentar i les taxes acadèmiques que cal satisfer.
  • Article 47è: Els drets dels alumnes són: rebre un ensenyament adequat i solvent, assistir a classe i als altres actes acadèmics, utilitzar la Biblioteca, elegir els delegats i participar així en el govern de l’Institut.
  • Article 48è: Els deures dels alumnes són: assistir a classe i als altres actes acadèmics i complir els Estatuts i el Reglament de l’Institut. L’alumne que cometi una falta greu que vagi en contra d’aquests Estatuts o del Reglament, serà amonestat o sancionat pel Consell de l’Institut; si aquesta falta persistís, l’alumne podrà ser expulsat de l’Institut, donat que s’ha de preservar oportunament la tutela tant dels drets dels estudiants com dels del mateix Institut. En la instrucció del procediment adequat sempre serà escoltat el propi interessat, personalment o per mitjà del seu defensor i, contra la decisió del Consell de l’Institut es podrà recórrer al Bisbe de Vic. 
  • Article 49è: Considerant la diferent configuració dels estudis de Teologia i de Ciències Religioses, tal com s’indica en el Títol Primer d’aquests Estatuts (art. 1-5), l’estudiant que posseeix el títol de Batxiller o de Llicenciat en Ciències Religioses i que, en el reconeixement dels estudis realitzats, vulgui obtenir el títol de «Batxillerat en Sagrada Teologia», serà admès a la Facultat de Teologia de Catalunya pel Degà, després de l’atenta valoració de les disciplines del curriculum studiorum per part del Consell de Facultat. El mateix Consell establirà per a cada candidat un adequat programa complementari, amb els seus corresponents exàmens d’un mínim de dos anys de durada.
  • Article 50è: El Pla d’estudis ha de ser elaborat d’acord amb els articles 10è. b), 13è. a) i 18è. a) i ha de tenir en compte les normes generals de l’Església i les pròpies de la titulació que l’Institut atorga sota el patrocini de la Facultat de Teologia de Catalunya.
  • Article 51è: El Pla d’estudis, redactat d’acord amb les finalitats específiques de l’Institut, oferirà una exposició orgànica de la doctrina catòlica, tant pel que fa a l’ensenyament teològic com pel que fa als estudis filosòfics que el fonamenten.
  • Article 52è: El Pla d’estudis ha d’especificar les assignatures del currículum acadèmic complet, el nombre d’hores setmanals, els crèdits (ECTS) assignats a cada disciplina, l’àrea a la qual pertany, els continguts fonamentals i una bibliografia bàsica.
  • Article 53è: Sobre la modalitat d’ensenyament a distància:
  • a) Una part dels cursos podrà ser impartida en la modalitat d’ensenyament a distància si el Pla d’Estudis, aprovat per la Congregació per a l’Educació Catòlica, ho preveu i determina les condicions, de manera particular tot el relacionat amb els exàmens (VG, Norm. Aplic. Art.33,2). 
  • b) Les autoritats acadèmiques competents determinaran cada any, primordialment per al segon cicle d’estudis, les matèries concretes o part de les mateixes que es podran cursar a distància, de manera col·lectiva o individual, segons la disposició del professorat i les circumstàncies personals dels alumnes, així com també la forma de realitzar-les i d’examinar-se. 
  • Article 54è: Els graus acadèmics de l’Institut, que seran atorgats als estudiants per la Facultat de teologia de Catalunya, seran els següents:
  • a) «Batxillerat en Ciències Religioses», al final del primer cicle.
  • b) «Llicenciatura en Ciències Religioses», amb especificació de l’orientació de la seva especialització, al final del segon cicle.
  • Article 55è: Aquests graus acadèmics podrien ser expressats amb altres noms, tenint en compte els acords o la normativa civil del nostre país, a condició que s’indiqués amb claredat l’equivalència amb els graus acadèmics esmentats a l’article anterior.
  • Article 56è: Els requisits per aconseguir el «Batxillerat en Ciències Religioses» són els següents :
  • a) Haver freqüentat el trienni del primer cicle d’estudis i haver superat els exàmens corresponents a cada disciplina.
  • b) Haver adquirit el coneixement d’una llengua moderna a més de la pròpia, per estar en condicions de comprendre els textos.
  • c) Preparar i superar un examen comprensiu davant una comissió composta per tres docents. Aquest examen comprensiu consistirà, d’una banda, en l’elaboració i defensa pública d’un treball escrit que demostri la capacitat de plantejar l’argument triat i, d’altra banda, en un examen de síntesi a partir d’un temari previ preparat a l’assignatura de Síntesi Teològica.
  • Article 57è: Els requisits per aconseguir la «Llicenciatura en Ciències Religioses» són els següents: 
  • a) Haver freqüentat el trienni del primer cicle i el bienni del segon cicle d’estudis i haver superat els exàmens corresponents a cada disciplina.
  • b) Haver adquirit el coneixement de dues llengües modernes, a més de la pròpia.
  • c) Preparar una tesina que demostri la madura competència en relació al camp d’especialització triat, redactada sota la direcció d’un professor de l’Institut i degudament aprovada d’acord amb la normativa per a l’elaboració de tesines especificada en el Reglament, i sotmetre-la a pública discussió en la sessió prevista.
  • Article 58è: Els exàmens finals de cada matèria s’efectuaran segons les disposicions establertes en el Reglament. En cada curs hi haurà dues convocatòries, la de febrer o juny i la de setembre, d’acord amb el calendari de l’Institut. Els alumnes disposaran de quatre convocatòries per a aprovar les matèries. Per causes excepcionals, el Director pot autoritzar una convocatòria suplementària.
  • Article 59è: Els exàmens de grau seran duts a terme per un tribunal, format per tres professors de l’Institut designats pel Director. Aquests exàmens seran presidits pel Degà de la Facultat de Teologia o per un seu Delegat. Els professors signaran l’acta amb la qualificació i una còpia d’aquesta serà tramesa a la Facultat de Teologia de Catalunya, per tal que sigui reconeguda oficialment i es pugui atorgar el títol corresponent: el Batxillerat o la Llicenciatura.
  • Article 60è: La Secretaria de l’Institut és portada pel Secretari de l’Institut, membre del Consell de l’Institut, amb veu però sense vot, nomenat pel Bisbe de Vic per a un període de quatre anys. 
  • Article 61è: Les funcions del Secretari de l’Institut són les següents:
  • a) Redactar les actes de les reunions del Consell de l’Institut.
  • b) Inscriure els alumnes i anotar el resultat dels exàmens de cada alumne.
  • c) Determinar els terminis de lliurament de les qualificacions, signar les qualificacions juntament amb el professor corresponent i expedir certificats acadèmics, visats pel Director.
  • d) Elaborar la memòria del curs acadèmic, d’acord amb el Director.
  • e) Ordenar i custodiar l’arxiu.
  • Article 62è: Els béns mobles i immobles posats a disposició de l’Institut són els que, per conveni, s’acordin amb el Seminari Diocesà de Vic i amb el vist-i-plau del Bisbe Diocesà.
  • Article 63è: En el conveni que l’Institut signarà amb el Seminari, es regularà també l’ús de les instal·lacions de la Biblioteca del Seminari Diocesà de Vic, degudament equipada i enriquida constantment per a complir les exigències didàctiques i científiques de l’Institut. En el conveni s’hi farà constar l’horari de la Biblioteca i la normativa en relació al préstec de llibres.
  • Article 64è: L’Institut tindrà com a fonts d’ingressos: les taxes acadèmiques dels alumnes, l’aportació de la diòcesi de Vic i altres aportacions públiques i privades, de persones i institucions. El Bisbe de Vic es responsabilitza de posar a disposició de l’Institut tots els recursos econòmics necessaris perquè pugui dur a terme la seva missió docent. 
  • Article 65è: L’Administrador de l’Institut Superior de Ciències Religioses serà nomenat pel Bisbe de Vic. Les seves funcions seran:
  • a) Tenir cura dels béns mobles i immobles de l’Institut.
  • b) Elaborar els pressupostos i balanços i portar el moviment econòmic de l’Institut.
  • c) Responsabilitzar-se de les nòmines del personal, docent i no docent, adscrit a l’Institut.
  • Article 66è: En cas de dissolució de l’Institut, els seus béns mobles passaran al Seminari Diocesà  de Vic, on l’Institut té la seva seu.
  • Article 67è: Les eventuals modificacions al text de l’Estatut de l’Institut han de ser sotmeses pel Gran Canceller de l´Ateneu Sant Pacià i la Facultat de Teologia de Catalunya, amb seu a Barcelona, a la Congregació per a l’Educació Catòlica per a la seva aprovació preceptiva.
  • Article 68è: Amb l’entrada en vigor de la Instrucció de la Congregació per a l’Educació Catòlica queden abrogades la «Nota Il·lustrativa» del 10 d’abril de 1986 i la «Normativa per l’Istituto Superiore di Scienze Religiose» del 12 de maig de 1987.
  • Article 69è: El pas d’un alumne des de l’ordenació antiga a la nova s’efectuarà segons el parer de la Comissió constituïda ad hoc pel Consell de l’Institut. Aquesta Comissió, que serà presidida pel Director, durà a terme una valoració atenta del currículum realitzat i dels exàmens superats per l’alumne que demani el pas a la nova ordenació. Endemés, per a aquells que hagin obtingut el títol quadriennal en Ciències Religioses, podrà ser establert un itinerari acadèmic complexiu d’un any de durada, a fi i efecte d’accedir a l’obtenció de la Llicenciatura en Ciències Religioses.

Reglament de Règim Intern

  • Article 1r: El funcionament de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic depèn de la normativa canònica vigent, dels seus Estatuts, del Conveni amb la Facultat de Teologia de Catalunya de l’Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona, del Conveni amb el Seminari Diocesà de Vic, i del present REGLAMENT que desenvolupa les normatives anteriors.

El Consell Permanent de l’Institut: 

  • Article 2n:
  • a) El Consell de l’Institut serà convocat pel Director (cf. Article 15.d dels Estatuts) almenys dues vegades l’any de forma ordinària (cf. Article 17 dels Estatuts) que, en principi, serà vers l’inici i vers la fi del curs acadèmic. La seva convocatòria s’haurà de fer com a mínim amb sis dies d’antelació.
  • b) El Consell d’Institut podrà ser també convocat de forma extraordinària pel Director de l’Institut, a petició de:
  • el Moderador de l’Institut.
  • el mateix Director.
  • una quarta part dels membres del Consell de l’Institut, indicant per escrit els temes a tractar i les causes de la convocatòria. En aquest cas, el Consell serà convocat no més tard de sis dies després d’haver-se lliurat la petició al Director.
  • Article 3r: El procediment per a escollir els dos professors no estables per a formar part del Consell de l’Institut (cf. Article 16.d dels Estatuts) serà:
  • a) Els professors no estables elegiran els seus representants per majoria absoluta.
  • b) Es necessitarà que participin a la votació les dues terceres parts dels convocats.
  • c) Caldrà que el Director convoqui tots els professors no estables per a l’elecció amb una antelació mínima de deu dies, a través dels mitjans i procediments adients a la naturalesa de l’Institut i del col·lectiu. S’admetran els vots per delegació signada i tramesa al secretari acadèmic dins el termini de les votacions.
  • d) Aquesta elecció es farà cada quatre anys o quan els elegits causin baixa.
  • Article 4t: Correspon al Director preparar l’ordre del dia del Consell de l’Institut, en el qual, d’acord amb l’article 18.f dels Estatuts, hi figurarà
  • a) el balanç del curs anterior, per a la reunió d’inici de curs, i el pressupost per al curs següent, en la reunió de final de curs.
  • b) els assumptes que hagin estat proposats, com a mínim, per una quarta part dels membres del Consell de l’Institut, mitjançant petició per escrit adreçada al Director no més tard de sis dies abans de la data de la reunió, si no és que el es donen les circumstàncies contemplades a l’article 2.c d’aquest Reglament.
  • Article 5è: 1. En qualsevol situació de greu pertorbació de l’ordre acadèmic, el Consell d’Institut examinarà i resoldrà les qüestions plantejades pel Director segons els articles 15.k i 18.g dels Estatuts, o bé les que hagin estat plantejades per una quarta part dels membres del Consell d’acord amb els articles 2.b o 4.b d’aquest Reglament. El Consell d’Institut haurà d’escoltar totes les persones implicades respectant sempre els drets legítims de tots i amb l’equitat deguda. La resolució del Consell es donarà abans d’un mes a partir del dia en què es doni per definit l’assumpte, a no ser que per una causa greu el Consell estableixi un termini més llarg, i conta la qual les persones afectades podran demanar, en el termini de quinze dies, una revisió ulterior per part del Consell de l’Institut, i en segona instància presentar recurs davant el Moderador de l’Institut, el Bisbe de Vic. En cas que no arribi a cap resolució, el Consell encomanarà al Director el trasllat de la causa a la Facultat de Teologia, en compliment de l’article 15.k dels Estatuts.

La vice-direcció i la secretaria acadèmica

  • Article 6è: En cas que el Moderador de l’Institut, el bisbe de Vic, consideri oportú l’exercici del càrrec de vice-director de l’Institut, en durà a terme el nomenament segons l’article 7 dels Estatuts. A banda del que es disposa als articles 14.j i 17.f dels Estatuts, la vice- direcció té encomanada la representació de l’Institut en aquells actes i activitats en què la direcció no hi pugui ser present i per delegació seva.
  • Article 7è: El secretari acadèmic de l’Institut és nomenat pel Moderador de l’Institut, el bisbe de Vic, segons el que es disposa a l’article 60 dels Estatuts. A banda del que es disposa a propòsit d’ell als articles 14.j i 17.f dels Estatuts, i a més de les funcions que té encomanades específicament en virtut de l’article 61, el secretari acadèmic podrà assumir les funcions de cap d’estudis pel que fa a la programació i establiment dels horaris i aularis de cada curs, dins dels terminis adients.

Administració, Biblioteca i personal no docent

  • Article 8è: El Director pot convidar l’Administrador de l’Institut (cf. Article 65 dels Estatuts) a les reunions del Consell de l’Institut, amb veu i vot, quan es tractin qüestions relacionades amb el seu càrrec, amb la finalitat que el Consell de l’Institut puguin donar el vist-i-plau als pressupostos (cf. article 18.f dels Estatuts), que han de ser aprovats posteriorment pel Moderador de l’Institut, el Bisbe de Vic (cf. article 14.k dels Estatuts).
  • Article 9è: El Director pot convidar el Bibliotecari, si aquest càrrec existeix, d’acord amb el Conveni entre l’Institut i el Seminari Diocesà de Vic que regula l’ús de les instal·lacions de la Biblioteca (cf. Article 63 dels Estatuts), a les reunions del Consell de l’Institut, amb veu i vot, quan es tractin qüestions relacionades amb el seu càrrec.
  • Article 10è: El Director pot convidar un representat del personal no docent propi de l’Institut a les reunions del Consell de l’Institut, amb veu i vot, quan es tractin temes que els afectin.

El cos de professors

  • Article 11è:
  • a) D’acord amb l’article 21 dels Estatuts, l’Institut tindrà tres classes de professors: estables, no estables i convidats, que formaran el cos de professors de la institució acadèmica.
  • b) Els drets i els deures de cada grup de professors, així com la normativa que els afecta, es troben especificats als Estatuts (cf. articles 22 al 35). Els professors tenen una responsabilitat específica en la consecució de les finalitats de l’Institut. Per això se’ls mantindrà informats habitualment sobre el desenvolupament de la institució acadèmica i s’acolliran els seus suggeriments per tal d’ésser estudiats.

El nomenament i retribució dels professors

  • Article 12è: La incorporació d’un professor al grau d’estable o no estable es farà d’acord amb els articles 22, 23 i 24 dels Estatuts.
  • Article 13è:
  • a) Per la promoció a professor estable, el Director aplegarà la informació relativa a la capacitat pedagògica, de coneixements, d’investigació, de treball en equip i de possible dedicació a l’Institut del professor candidat, tenint en compte el que estableixen els articles 22 i 23 dels Estatuts, així com els continguts dels programes que el professor té o ha de tenir assignats. El Director farà la proposta al Consell de l’Institut que, una vegada hagi decidit sobre la seva idoneïtat, proposarà el candidat al Consell de Facultat de la Facultat de Teologia de Catalunya (art. 18.c dels Estatuts).
  • b) El Consell de Facultat de la Facultat de Teologia de Catalunya decidirà sobre la idoneïtat dels candidats a professors estables de l’Institut i la comunicarà al Director, que ho farà saber al Bisbe de Vic per tal que, en cas d’aprovació, pugui procedir al nomenament pertinent d’acord amb l’article 14.c dels Estatuts.
  • Article 14è: De manera semblant, pel que fa a la promoció a professor no estable, el Director reunirà la informació relativa al professor candidat, tenint en compte el que estableix l’article 24 dels Estatuts, per tal de proposar-la al Consell de l’Institut, el qual debatrà sobre la seva idoneïtat. Una vegada obtingut el parer favorable del Consell de l’Institut, el Bisbe de Vic podrà procedir al seu nomenament, segons el que estableix l’article 14.c dels Estatuts.
  • Article 15è: Els professors convidats, d’acord amb els articles 14.d i 25 dels Estatuts, seran nomenats pel Bisbe de Vic a proposta del Director de l’Institut.
  • Article 16è: Un cop concretat el nomenament dels professors d’acord amb la categoria a la qual pertanyin d’entre les anteriorment expressades, aquests tindran dret a una remuneració còngrua corresponent a la càrrega lectiva que se’ls encomani en cada curs, la qual se’ls farà efectiva mensualment i d’acord amb el marc legal vigent.

L’excedència del professorat

  • Article 17è: L’excedència del professorat es regularà pel que s’estableix en els articles 29 al 35 dels Estatuts. Mentre duri l’excedència, queden en suspens els drets i les obligacions del professor excedent. En reincorporar-se a l’Institut el professor excedent recuperarà els drets i les obligacions que tenia en el moment d’obtenir l’excedència.

La suspensió d’un professor per motius greus

  • Article 18è: La suspensió de professorat per causes greus es regularà pel que estableix l’article 30 dels Estatuts. Seran considerades causes greus, d’acord amb l’esmentat article:
  • a) Les determinades com a tals per la legislació general de l’Església, així com aquelles que ho siguin per la legislació vigent pel que fa a Instituts Superiors de Ciències Religioses, sobretot si no s’acompleixen les condicions enunciades a l’Article 22 dels Estatuts.
  • b) L’incompliment reiterat i notori de les obligacions del professor envers l’Institut, ja sigui per inassistència habitual i injustificada a classe i a reunions acadèmiques, per la desatenció reiterada al contingut dels programes establerts per a les assignatures que tingui confiades, per la seva incapacitat i ineptitud comprovades per a l’ensenyament, o per per ofenses greus a la fama i l’honor d’altres persones vinculades a l’Institut.

Admissió dels diferents tipus alumnes

  • Article 19è: a) Els qui inicien els estudis, per a poder matricular-se com a alumnes ordinaris, hauran de presentar la documentació que justifiqui el compliment dels requisits establerts per la legislació civil en aquell moment per a l’accés als estudis superiors de les universitats de l’Estat. Els qui aspirin a matricular-se com a alumnes extraordinaris i oients caldrà que manifestin llur disposició i capacitats per a seguir amb profit els estudis, i si escau sotmetre-les a avaluació per part del Director, segons el que determina l’article 41 dels Estatuts.
  • b) Les proves d’accés a l’Institut per a més grans de 25 anys, 40 anys i 45 anys seran efectuades d’acord amb la normativa de la Facultat de Teologia de Catalunya.
  • c) Les persones que es trobin en la condició de refugiades i es vulguin matricular com a alumnes de l’Institut es podran acollir als articles 42 a 44 dels Estatuts.
  • Article 20è: L’alumne que, durant el període de matriculació a l’ISCRVic, vulgui cursar simultàniament assignatures en un altre Institut Superior de Ciències Religioses en qualitat d’alumne invitat, haurà de notificar-ho prèviament a la Direcció per al seguiment del seu historial. Quan vulgui adaptar aquests crèdits perquè figurin al seu expedient de l’ISCRVic, haurà d’abonar el cost corresponent a aquesta gestió.

Procediment i terminis de formalització de la matrícula

  • Article 21è: La formalització de la matrícula serà efectiva (cf. article 46 dels Estatuts) quan es presenti la documentació següent:
  • a) per als alumnes ordinaris, certificació o títol dels estudis cursats que donin accés als estudis superiors, segons la legislació civil.
    b) i per a tots una fotocòpia o còpia escanejada del Document Nacional d’Identitat, NIE o permís de residència.
  • c) una fotografia format carnet actualitzada en suport físic o digital.
    d) el full de matrícula amb les assignatures a les quals es vol inscriure
    e) el resguard d’haver satisfet el preu dels crèdits a què l’alumne es matricula i les taxes acadèmiques corresponents en format físic o digital.
  • Article. 22è: Tots els alumnes hauran de formalitzar la matrícula segons els requisits corresponents a la modalitat que els sigui d’aplicació abans de l’inici del quadrimestre corresponent. La no formalització adequada de la matrícula implicarà la pèrdua de la consideració d’alumne i de tots els drets associats, inclosa l’assistència a classe i l’obtenció i reconeixement de qualificacions.
  • Article 23è: En cas que per raons rellevants i impossibles de preveure a l’avançada un alumne vulgui matricular-se fora del període fixat per a la inscripció, caldrà que ho justifiqui en una sol·licitud per escrit adreçada al Director. Si les raons són admissibles a criteri del Director, aquest podrà concedir la inscripció fora de termini amb caràcter excepcional. La sol·licitud s’haurà de formular amb temps suficient perquè la resolució pugui ser emesa, en tot cas, dins el mes posterior al dia d’inici de les classes (30 dies naturals), de manera improrrogable.

Canvis en la matrícula

  • Article 24è: L’alumne disposarà d’un màxim de dues setmanes (14 dies naturals), un cop clausurat el període de matrícula, per a fer un canvi en la seva inscripció. Podrà canviar una o més assignatures per altres impartides en aquell mateix quadrimestre, d’un creditatge equivalent, i sempre que hi hagi places disponibles. Si el canvi no es pot fer efectiu i l’alumne no vol cursar ni l’assignatura a la qual inicialment s’hagués matriculat ni cap altra de les que s’ofereixen aquell quadrimestre, perdrà la quantitat abonada per aquells crèdits.

Anul·lació de la matrícula

  • Article 25è: L’alumne disposarà d’un màxim d’una setmana (7 dies naturals), un cop clausurat el període de matrícula, per donar de baixa la seva inscripció mitjançant escrit adreçat a Direcció. Se li retornarà la quantitat abonada llevat d’un 10% que serà retingut en concepte de despeses de gestió. En el cas que l’alumne vulgui anul·lar la seva matrícula fora del termini establert, haurà de sol·licitar-ho per escrit al Director, que ho admetrà només per causes greument considerables i impossibles de preveure a l’avançada. En cap cas es retornaran les quantitats abonades, sinó que s’abonaran en les matrícules del quadrimestre o del curs següent per un número equivalent de crèdits. En aquest darrer cas l’alumne es compromet a abonar eventuals diferències de preu degudes a l’actualització de les tarifes.

Ajuts a la matrícula

  • Article 26è: Els alumnes que per la seva situació econòmica personal o familiar tinguin dificultats per assumir el cost de la matriculació, podran sol·licitar a l’Iinstitut un ajut de com a màxim el 70% del cost total de la matrícula, taxes acadèmiques incloses. La sol·licitud s’haurà d’adreçar al Director durant el termini de matriculació del quadrimestre corresponent i haurà d’incloure la justificació de la situació econòmica i patrimonial de l’alumne mitjançant una còpia de la darrera Declaració de la Renda (IRPF), del certificat d’exempció de presentar-la o d’altra documentació acreditativa equivalent a criteri de la Direcció. En l’acceptació de la sol·licitud es notificarà a l’alumne el percentatge de la matrícula cobert per l’ajut, que serà determinat pel Director a proposta de l’Administrador de l’Institut. La quantitat que quedi a càrrec de l’alumne, en tot cas, haurà de ser abonada i justificada dins el termini de matriculació corresponent.

Elecció dels delegats dels alumnes per al Consell d’Institut

  • Article 27è: Els alumnes ordinaris i extraordinaris de l’Institut elegiran dos delegats per a formar part del Consell de l’Institut, d’acord amb l’Article 16.e dels Estatuts.
  • Article 28è: Per a les eleccions a Delegats dels alumnes, es tindran en compte les normes següents:
  • a) Tindran veu i vot els alumnes ordinaris i extraordinaris.
  • b) Els Delegats seran escollits per majoria absoluta d’entre els alumnes ordinaris i extraordinaris que hagin emès el vot.
  • c) Les eleccions es faran en votació secreta i per escrit durant els dos primers mesos de l’any acadèmic en què que toqui renovar delegats. S’establirà a tal efecte un període no superior a quatre dies lectius durant els quals els alumnes podran dipositar els seus vots a Secretaria.

Exclusió d’un alumne

  • Article 29è: L’Institut es reserva el dret d’excloure un alumne amb el següent procediment:
  • a) Si es presenta algun motiu disciplinar o acadèmic greu que pugui ser motiu d’exclusió d’un alumne, el Director l’amonestarà per escrit.
  • b) Si el cas ho demana, davant la reiteració de motius per part de l’alumne, el Director durà l’estudi de l’assumpte al Consell de l’Institut, en sessió extraordinària, que decidirà l’exclusió o no de l’alumne, d’acord amb les normes eclesiàstiques.
  • c) L’alumne té dret a recórrer al Degà de la Facultat de Teologia com a instància superior.

Ensenyament presencial en modalitat a distància

  • Article 30è:
  • a) Com a norma general, l’Institut, segons la normativa vigent de la Congregació per a l’Educació Catòlica i de l’Ateneu Universitari Sant Pacià al qual està vinculat a través de la Facultat de Teologia de Catalunya, imparteix la seva docència en modalitat presencial. Per presencial s’entén fonamentalment que alumnes i professors es troben en els dies i hores establerts a la programació de cada curs per a cada assignatura, ordinàriament en els locals assignats per a ús de l’Institut dins l’edifici del Seminari, a Vic, o del Casal de l’Església, a Manresa. El seguiment de les assignatures en modalitat presencial segons aquests criteris és necessari per a l’obtenció dels graus propis que atorga l’Institut.
  • b) A criteri del Director, escoltat si escau el parer del secretari acadèmic, l’Institut es podrà servir també de plataformes digitals per a impartir alguna o algunes de les seves classes presencials en modalitat a distància, en els casos que es considerin oportuns, com ara, entre d’altres,
  • -quan un professor es trobi físicament impedit d’assistir al centre però no d’impartir la classe. En aquest supòsit, davant d’una impossibilitat puntual, el professor podrà servir-se ell mateix de la plataforma digital per impartir la classe des d’allí on es trobi, previ avís a la secretaria de l’Institut, amb l’objectiu de no haver de suspendre la classe. Els alumnes assistiran a la classe com de costum des de l’aula assignada als locals de l’Institut. Si es tracta d’una impossibilitat reiterada o permanent, caldrà acordar la continuïtat d’aquest ús de la plataforma amb la Direcció, que valorarà la justificació dels motius.
  • -quan es consideri oportú de programar una mateixa assignatura simultàniament en els dos centres de l’Institut a Vic i a Manresa. En aquest supòsit caldrà comptar amb l’acord previ dels professors implicats. L’Institut s’assegurarà que les aules corresponents en ambdues seus estiguin correctament equipades per tal que els alumnes puguin trobar-se físicament en una i altra seu i assistir a la classe que el professor impartirà des d’una de les dues.
  • -en tot cas els exàmens sempre seran de forma presencial.
    c) La implementació de la classe presencial a distància mitjançant plataformes telemàtiques s’haurà d’ajustar als supòsits expressats al punt anterior i a altres d’equivalents determinats per la Direcció. No és permès d’utilitzar aquest mecanisme per impartir la classe amb el professor i els alumnes a casa, llevat de situacions de confinament ordenades per les autoritats competents o d’altres justificades a criteri de la Direcció. Els alumnes, com a norma general, tenen el dret d’assistir físicament a les classes als locals de l’Institut però no des de casa seva per mitjans telemàtics. Qualsevol excepció a aquesta norma haurà de ser acordada puntualment per la Direcció, per motius justificats i especialíssims.
  • d) Com a norma general, les classes eventualment impartides per mitjans telemàtics no podran ser enregistrades. Les excepcions a aquesta norma hauran de ser acordades prèviament per la Direcció a petició del professor i de l’alumne o alumnes interessats, havent acreditat motius justificats i especialíssims.
  • e) L’Institut no exclou un ús mes ampli de plataformes telemàtiques per a la impartició d’altres iniciatives de formació que es puguin organitzar, més enllà del seguiment del seu pla d’estudis nuclear que doni dret a l’obtenció dels graus propis de l’Institut. La manera d’emprar-les s’establirà en cada cas en relació amb el caràcter i els objectius específics d’aquestes iniciatives de formació complementàries.

Avaluació de les matèries

  • Article 31è: Cada assignatura tindrà les seves corresponents proves d’avaluació, la naturalesa de les quals quedarà regulada de la manera següent:
  • a) Abans de l’inici de les classes, cada professor presentarà la “Guia docent” de la seva assignatura, que la Secretaria administrativa de l’Institut posarà a disposició de l’alumnat i del públic en general a través dels mitjans adients. En aquesta Guia hi ha de constar una descripció de la matèria, amb els requisits i orientacions prèvies per a poder-se matricular, així com els objectius, les competències que es pretenen, els continguts bàsics, el mètode de l’ensenyament, els criteris i tècniques d’avaluació i una bibliografia bàsica.
  • b) A l’inici de les classes, cada professor, a més de donar l’esquema general del curs amb la corresponent bibliografia, explicarà les modalitats de les proves de l’avaluació continuada, les quals s’adequaran a la càrrega lectiva de cada assignatura. Del total presencial, es procurarà compaginar la classe teòrica, amb els exercicis, debats i tutories, així com les proves o exàmens.
  • c) Els exàmens finals tindran lloc en les dates establertes en el Calendari Escolar durant els mesos de gener/febrer (primer quadrimestre) i juny (segon quadrimeste). Els examens de segona convocatòria tindran lloc al mes de setembre.
  • d) Per a poder ser admès als exàmens, és necessari que l’estudiant hagi seguit les lliçons amb una assistència no inferior a dos terços del total de les hores lectives de l’assignatura en qüestió.
  • e) L’examen comprensiu del trienni del “Batxillerat en Ciències Religioses” a què fan referència els Articles 52 i 54 dels Estatuts es realitzarà d’acord amb el programa de l’assignatura de Síntesi Teològica. Aquest examen, oral i/o escrit, serà avaluat per un tribunal de tres professors de l’Institut designats pel Director i presidits pel Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya o per un seu Delegat (cf. article 57 dels Estatuts). Els professors signaran l’acta amb la qualificació i una còpia d’aquesta serà tramesa a la Facultat de Teologia de Catalunya.
  • f) La tesina per a l’obtenció de la Llicenciatura a què fan referència els articles 55 i 57 dels Estatuts, es regularà per la normativa exposada en l’article 34 del present Reglament.
  • Article 32è: Els alumnes ordinaris, amb la corresponent matrícula i acomplerta l’escolaritat exigida per l’article 45 dels Estatuts, tenen dret a quatre convocatòries d’examen:
  • a) La primera convocatòria és ordinària, i forma una unitat cronològica amb la docència de l’assignatura: gener/febrer o juny.
  • b) La segona convocatòria serà al setembre de l’any de docència de l’ assignatura.
  • c) La tercera i quarta convocatòries (gener/febrer o juny i setembre), pel fet d’efectuar-se en un curs que no correspon al de la docència de l’assignatura, requerirà l’abonament d’una taxa acadèmica específica.
  • d) Esgotades les quatre convocatòries, l’alumne haurà de matricular-se de nou de l’assignatura no superada, complint de nou el requisit d’assistència, llevat que per causes excepcionals, d’acord amb l’Article 56 dels Estatuts, el Director, escoltat el professor de la matèria, autoritzi una convocatòria suplementària, sotmesa en tot cas al pagament de la taxa expressada al punt anterior.
  • Article 33è: En cas de disconformitat amb la qualificació obtinguda, dintre dels següents cinc dies hàbils d’haver-li estat comunicada l’alumne pot presentar una sol·licitud escrita i raonada al Director, el qual, si ho considera oportú, convocarà un tribunal especial compost per tres professors.

Normativa per a l’elaboració de tesines

  • Article 34è: L’objectiu de la tesina és, pel que fa al mètode, mostrar una aptitud real per a la recerca científica. Això suposa comprensió del mètode, rigor en l’aplicació i precisió en l’expressió. Pel que fa al contingut, suposa un coneixement i aprofundiment de la qüestió tractada. Per a aquests objectius, d’acord amb que demana l’article 55.c dels Estatuts, s’estableix la normativa següent:
  • La preparació de la tesina hauria d’incloure unes hores de classe prèvies on un professor de l’Institut exposa i recorda la normativa, la metodologia i les tècniques per a la seva elaboració (assignatura «Metodologia de la tesina»). Al mateix temps, es donen orientacions de cara a escollir el possible tema i el director. Pel que fa a la metodologia, s’emprarà la normativa del Llibre d’Estil per a la redacció d’escrits de teologia i filosofia de la Facultat de Teologia de Catalunya.
  • El qui es proposa elaborar la tesina ha de parlar amb la Direcció sobre la temàtica i el possible Director del treball. El Director de la tesina serà un professor de l’Institut, llevat de casos excepcionals autoritzats per la direcció de l’Institut, que addicionalment pot nomenar un co-director del mateix Institut.
  • El tema de la tesina pot versar sobre qualsevol àrea del quinquenni i haurà de ser aprovat pel Director de la tesina, el Director de l’Institut i un professor de l’àrea escollida. Per aquesta aprovació del tema, caldrà presentar prèviament per escrit a Secretaria una sol·licitud adreçada al Director de l’Institut amb el títol i un esquema provisional de la tesina, signat per l’estudiant i amb el vist-i-plau del Director de la tesina. Amb aquesta sol·licitud s’inicia el tràmit de formalització de la matrícula.
  • La tesina ha de tenir, com a mínim, 50 pàgines, sense comptar-hi introducció, bibliografia i notes, tot mantenint-se sempre en els límits de treball del segon cicle.
  • L’alumne disposa de dos cursos més, un cop cursat el cinquè curs, per presentar la tesina. En cap cas es podrà procedir a la lectura de la tesina sense haver superat totes les assignatures de la Llicència. Si passats aquests 2 anys l’estudiant no l’ha presentada, caldrà lliurar, en el termini d’un mes hàbil, una instància al director de l’Institut sol·licitant una pròrroga per a mantenir la reserva del tema i abonar novament l’import de la matrícula de la tesina, en el cas de la seva concessió.
  • En cas de no demanar pròrroga dins el termini establert o esgotada la pròrroga, es perd el dret al títol.
  • Es pot presentar la tesina en qualsevol moment de l’any acadèmic. Es lliuraran a Secretaria cinc exemplars del seu treball. La lectura pública de la tesina tindrà lloc en el termini mínim de 20 dies i màxim de 2 mesos a comptar des del seu lliurament (els mesos de juliol i agost es consideren inhàbils a aquests efectes).
  • D’acord amb l’article 57 dels Estatuts, la tesina serà avaluada per un tribunal format per tres professors de l’Institut designats pel Director i presidits pel Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya o per un seu Delegat. El Director de la tesina, si aquest ho considera oportú, serà habitualment un dels professors designats pel Director.
  • La defensa de la tesina consistirà en uns 15-20 minuts d’exposició per part de l’alumne sobre el tema treballat, com ho ha fet i a quines conclusions ha arribat. Els membres del tribunal tindran entre 10 i 15 minuts cadascun per plantejar qüestions.
  • Els membres del tribunal lliuraran a Secretaria, amb anterioritat a la lectura pública de la tesina, l’informe sobre la tesina presentada i la qualificació que assignen al treball escrit. La qualificació de la tesina serà la mitjana aritmètica de la puntuació del treball escrit i la de la defensa oral. Aquesta serà la que figurarà en el certificat d’estudis com a nota de l’examen comprensiu. Els membres del tribunal signaran l’acta amb la qualificació i una còpia serà tramesa a la Facultat de Teologia de Catalunya.

Requisits per a l’obtenció dels títols:

  • Article 35è: Per a l’obtenció dels títols hom atendrà la normativa següent:
  • Els alumnes que vulguin obtenir el «Batxillerat en Ciències Religioses» han d’haver superat els 180 ECTS del primer cicle d’estudis, els quals inclouen les assignatures del pla d’estudis del trienni i l’examen comprensiu de les diverses matèries (article 57 dels Estatuts). Aquest Batxillerat tindrà tan sols validesa Eclesiàstica (180 ECTS), però serà suficient per a aquells alumnes que amb un títol de Graduat o Graduada desitgen obtenir la DECA d’ESO i Batxillerat, mancant-los tan sols, si encara no les han cursat, les matèries de Pedagogia i Didàctica de la Religió amb el Desplegament Curricular d’ESO i Batxillerat.
  • Per tal que el títol de «Batxillerat en Ciències Religioses» sigui equivalent al títol oficial de Graduat o Graduada, serà necessari acreditar com a mínim 240 ECTS, d’acord amb el Reial Decret 1619/2011, de 14 de novembre, art. 5.1. Per aquesta finalitat, els 60 ECTS que caldrà acreditar de més en relació al Batxillerat Eclesiàstic es cursaran per mitjà de les matèries ofertes en el segon cicle o bienni de llicenciatura.
  • Els alumnes que vulguin obtenir la «Llicenciatura en Ciències Religioses» hauran d’haver superat els 180 ECTS del primer cicle, haver freqüentat i superat els 120 ECTS de les assignatures pròpies del segon cicle i haver presentat i aprovat la tesina (article 55 dels Estatuts). Aquesta Llicenciatura o Màster en Ciències Religioses tindrà reconeixement civil, d’acord amb el Reial Decret acabat d’esmentar.
  • Aquests títols seran atorgats per la Facultat de Teologia de Catalunya que requerirà, a més, la confecció del corresponent «Suplement Europeu al Títol» (SET), que exposarà la informació relativa al nivell i contingut de l’ensenyament cursat, expressat en el sistema de crèdits ECTS (cf. Reial Decret 1619/2011, de 14 de novembre, art. 5.3).

Convalidacions, adaptacions, equiparacions i reconeixements

  • Article 36è: S’entén per convalidació l’acte pel qual l’Institut dona validesa acadèmica a uns estudis oficials previs d’una Universitat o Centre Teològic, per a considerar com a superada una o vàries assignatures del currículum de Ciències Religioses, donat que el programa és coincident. Per aquesta finalitat:
  • Es demanarà que l’extensió i contingut de la matèria no sigui inferior als de l’Institut, sigui de nivell universitari i estigui qualificada amb nota acadèmica.
  • L’alumne haurà de presentar la proposta de convalidació per escrit, juntament amb els certificats corresponents, que hauran d’incloure, a més de la qualificació acadèmica, els crèdits ECTS i el programa de cada assignatura.
  • Article 37è: S’entén per adaptació l’acte pel qual es dóna validesa acadèmica a uns estudis oficials previs superats per l’alumne en un altre Institut Superior de Ciències Religioses, per a considerar com a superada una o diverses assignatures dels mateixos estudis oficials o estudis propis de l’Institut. Per a aquesta finalitat, serà necessari que:
  • L’alumne presenti la proposta d’adaptació per escrit, juntament amb els certificats corresponents, que hauran d’incloure, a més de la qualificació acadèmica, els crèdits ECTS.
  • S’adaptaran les matèries del primer cicle d’estudis (Batxillerat en Ciències Religioses) si aquestes figuren en el programa de l’Institut; en cas contrari, podran ser convalidades. En canvi, les matèries del segon cicle (Llicenciatura en Ciències Religioses), atenent a les diverses especialitzacions dels Instituts, només podran ser adaptades aquelles matèries que coincideixin en ambdós programes; i s’acceptaran convalidacions d’altres matèries tan sols per a omplir l’optativitat pròpia del segon cicle.
  • Article 38è: S’entén per equiparació l’acte pel qual es dona validesa acadèmica a uns estudis oficials propis del mateix Institut segons un pla d’estudis que s’hagi extingit, per a considerar com a superada una o vàries assignatures del pla d’estudis nou dels mateixos estudis propis de primer o segon cicle. Aquesta equiparació s’efectuarà tan sols amb aquells alumnes que desitgin obtenir un grau acadèmic.
  • Article 39è: S’entén per reconeixement l’acte pel qual es dóna validesa acadèmica a les assignatures o cursos optatius considerats com a crèdits de lliure elecció i cursats fora de l’Institut. Tan sols es reconeixeran aquelles assignatures o matèries ja previstes en el programa de l’Institut i reconegudes dins l’apartat de crèdits de lliure elecció.
  • Article 40è:
  • 1. Les convalidacions i adaptacions pertanyen al Director de l’Institut, que pot delegar en el Vice-Director, Secretari Acadèmic o Cap d’Estudis.
  • 2. Per a les convalidacions, el Director o càrrec delegat podrà escoltar el parer del professor que imparteix la matèria objecte de convalidació.
  • 3. Les convalidacions, adaptacions i reconeixements tindran una taxa acadèmica per cada assignatura convalidada, adaptada i/o reconeguda.
  • 4. La nota acadèmica que figurarà en l’expedient acadèmic així com en el SET, serà la mateixa que en l’expedient de procedència (cf. Reial Decret 1044/2003 d’1 d’agost).

  • Article 41è: El present Reglament podrà ser redactat de nou o actualitzat, quan convingui, pel Director i el Consell de l’Institut, d’acord amb els articles 15.l i 18.a dels Estatuts. Les modificacions acordades hauran de ser presentades al Consell de Facultat de la Facultat de Teologia de Catalunya i al Rector de l’Ateneu Sant Pacià per a la seva aprovació (cf. article 13.a, 15.l i 18.a dels Estatuts).

    Aquest Reglament establert pel Consell de l’Institut en la sessió ordinària del dia 17 de gener del 2024, ha estat aprovat pel Consell de Facultat de la Facultat de Teologia de Catalunya en la sessió del dia 22 d’abril de 2024.

Cistella Tanca
Updating…
  • No hi ha productes a la cistella.

Continua comprant