Abel Miró Comas / Carlos Díaz
Aquesta assignatura es proposa introduir l’estudiant a la filosofia medieval.
Introducció
La filosofia medieval ha estat tradicionalment menystinguda per dos prejudicis de signe oposat. Els uns, degut al seu íntim vincle amb la religió, l’han considerat una filosofia que no és suficientment racional i, per aquest motiu, estrictament parlant, afirmen que no mereix designar-se filosofia. Els altres, des de prejudicis nascuts en el Renaixement, han sostingut que en la filosofia medieval es produeix la barreja de quelcom diví —la fe—, amb quelcom humà —la raó—, de manera que en ella es degrada un element sobrenatural rebaixant-lo a l’horitzó de les coses cognoscibles per l’enteniment humà. Els uns i els altres coincideixen en tenir la filosofia medieval per quelcom mancat de valor. La resposta a aquestes posicions pot ésser o bé d’ordre teòric —explicant de manera especulativa la legitimitat d’aquesta confluència entre un element d’ordre racional i un altre d’ordre supraracional— o bé d’ordre històric —examinant els textos d’aquells autors que, al llarg de l’Edat Mitjana, han filosofat, i preguntant-nos si, realment, això pot anomenar-se filosofia—. L’enfocament de la present assignatura és aquest segon.
Continguts
Bibliografia general
CANALS, F.: Historia de la filosofia medieval, Barcelona, Herder, 1985.
FORMENT, E.: Historia de la filosofia medieval, Madrid: Palabra, 2004.
FRAILE, G.: Historia de la filosofía, 2 vols. Madrid: Ed. Católica (B.A.C.), 1975.
GILSON, É.: La philosophie au Moyen Âge. París: Payot, 1986(2ª) (n’hi ha edició espanyola: La filosofía en la Edad Media).
(La bibliografia específica es detallarà en cada tema)