A partir de la distinció entre teologia de les religions (que posa l’èmfasi en el contingut) i diàleg interreligiós (que accentua la metodologia), l’assignatura vol establir la valoració teològica que l’Església Catòlica fa de les altres religions per tal de deduir-ne la seva implicació pràctica pel que fa al diàleg interreligiós. Es tracta aquí, doncs, d’una teologia cristiana de les religions. En aquest sentit, cal entendre adequadament la rellevància teològica de qüestions com la unicitat i universalitat de Jesucrist en ordre a la salvació, el valor salvífic de les religions, la veritat de les religions, la presència del Pare-Fill-Esperit en les religions, el paper i finalitat de la tasca missionera i evangelitzadora, les bases i principis del diàleg… L’objectiu principal d’aquests crèdits és reflexionar al voltant de la noció de diàleg i de les seves condicions de possibilitat. D’una manera més específica centrarem la nostra atenció en el cas del diàleg interreligiós i intercultural com a repte a l’hora de contribuir a la pau i la cohesió social.
3r. Diàleg interreligiós
51.50€
Encara no disponible
L’actual conjuntura d’un món globalitzat fa de la pluralitat religiosa una qüestió urgent que interpel•la la teologia i les ciències de la religió.
Continguts
DIÀLEG I PLURALITAT
Fenomenologia del llenguatge i antropologia del coneixement. Paper del diàleg en la tradició de pensament occidental. Premisses del diàleg. Alguns paradigmes: J.Habermas, P.Ricoeur, H.G.Gadamer.
- DIÀLEG I VERITAT
Fenomenologia de la veritat en un context postmodern. Comprensió de la veritat en la filosofia i en la teologia. El cas de J.Ratzinger.
- DIÀLEG I ECUMENISME
El diàleg generador de comunió. El diàleg com a reconeixement de la unitat i la diversitat entre les confessions cristianes. El cas de W.Kasper.
- DIÀLEG INTERCULTURAL I INTERRELIGIÓS
Pluralisme i identitat religiosa. Pluralisme, sincretisme i relativisme. Creença i alteritat. El cas de R.Panikkar.
- DIÀLEG, PAU I COHESIÓ SOCIAL
Funció del diàleg interreligiós en la promoció de la pau. Les trobades de pregària per la pau a Assís. El cas de P.Knitter.
Bibliografia
- Alemany, J.J. El diálogo interreligioso en el magisterio de la Iglesia. Universidad Pontifica Comillas. Madrid. 2001.
- Castanyer, J. Diàleg Interreligiós i cristianisme. Facultat de Teologia de Catalunya. Barcelona. 2005.
- Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa. La diversitat religiosa en les societats obertes. Criteris de discerniment. Generalitat de Catalunya. 2013.
- D’Costa, G. (ed) La unicidad cristiana reconsiderada. Desclée. Bilbao. 2000.
- De la Torre, F.J. Derribar las fronteras. Ética mundial y diálogo interreligioso. Desclée. Bilbao. 2004.
- Duch, L. Religió i comunicació. Fragmenta. Barcelona. 2010.
- Dupuis, J. El cristianismo y las religiones. Del desencuentro al diálogo. Sal Terrae. Santander. 2002.
- Dupuis, J. Hacia una teología cristiana del pluralismo religioso. Sal Terrae. Santander. 2000.
- Gadamer, H.G. Verdad y Método. Sígueme. Salamanca. 1993.
- Melloni, X. L’U en la Multiplicitat. Aproximació a la diversitat i unitat de les religions. Mediterrània. Barcelona. 2003.
- Melloni, X. Vers un temps de síntesi. Fragmenta. Barcelona. 2011.
- Panikkar, R. Pluralisme i interculturalitat. Fragmenta. Barcelona. 2010.
- Ratzinger, J. Fe, verdad y tolerancia. Sígueme. Salamanca. 2005.
- Rodríguez Panizo, P. – Quinzá, X. Cristianismo y religiones. Desclée, Bilbao. 2002.
- Stubenrauch, B. Dogma dialógico. El diálogo interreligioso como tarea cristiana. Desclée. Bilbao. 2001.
- Tamayo, J.J., Fundamentalismos y Diálogo entre religiones. Trotta. Madrid. 2005.Llicenciatura
- Torres Queiruga, A. Diálogo de las religiones y autocomprensión cristiana. Sal Terrae. Santander. 2005.
