David Compte Verdaguer
El curs intentarà mostrar quines són les fonts d’inspiració de l’antropologia cristiana, de manera a poder articular una bona resposta als interrogants que planteja la cultura actual, sabent que conèixer Déu porta a conèixer-se a si mateix i viceversa.
51.50€
Encara no disponible
El curs intentarà mostrar quines són les fonts d’inspiració de l’antropologia cristiana
Continguts:
Quines són i què són aquestes Esglésies cristianes, a part de l’Església catòlica romana:
1.- Esglesies cristianes d’Orient: a) Església ortodoxa; b) Església assíria; c) Església siríaca; ortodoxa, amb la branca siro-malankar; d) Església copta; e) Església etiòpica; f) Església armènia; g) Esglésies orientals catòliques.
2.- Esglésies sortides de la Reforma (les grans branques): Anglicanisme, Luteranisme, Calvinisme, amb les seves principals dreivacions.
De totes i cadascuna d’elles s’estudia, en primer lloc, l’origen i les característiques i, després, les relacions ecumèniques actuals entre elles o amb l’Església catòlica. Problemàtica particular en les relacions entre Roma i l’Ortodòxia. L’uniatisme.
Bibliografia
SÁNCHEZ VAQUERO, J., Ecumenismo. Manual de formación ecuménica, Salamanca, 1971.
GONZÁLEZ MONTES, A. (Ed), Las Iglesias Orientales (BAC 604), Madrid 2000.
JANERAS, S., “Les esglésies d’Orient”, Foc Nou 309 (2000) 12-16.
NADAL CAÑELLAS, J., Las Iglesias Apostólicas de Oriente. Historia y características, Madrid: Ciudad Nueva 2000.
BAUBÉROT, J., – WILLAIME, J.P., El protestantismo de A a Z, Gayata.
VATICÀ II, Ut Unum sint, del Vaticà II
JOAN PAU II, Unitatis redintegratio
