Poesia Grecollatina

Antoni Pladevall i Arumí

L’objectiu central de l’assignatura és subratllar la riquesa, la bellesa i la perennitat de la poesia grecollatina. El cultiu del vers -obrador de luxe de la paraula- funda la literatura en totes les cultures i la Grècia i la Roma antigues són el paradigma més selecte a la Mediterrània d’aquesta constant universal. Els poetes grecs i llatins van conrear tres modalitats ben diferents en intenció i forma que satisfeien no només quimeres personals, sinó també finalitats polítiques, religioses i socials: la poesia èpica, la poesia lírica i la poesia dramàtica. Ni un sol interrogant sobre la complexa naturalesa humana es va quedar sense un intent de resposta. La lectura i l’anàlisi detallada de fragments seleccionats de les obres dels autors principals ajudaran a comprendre que la poesia grecollatina ha assolit la condició de clàssica perquè ha impregnat de dalt a baix la llarga tradició literària occidental, la catalana inclosa.

114.00

Continguts

I. GRÈCIA

 

0. Consideracions prèvies. La civilització minoica, la civilització micènica i la configuració de l’antiga Grècia: època arcaica, època clàssica i època hel·lenística. El naixement de la literatura: aedes i poetes. Poesia i música: arts indestriables. La influència de les cultures veïnes: Mesopotàmia i Egipte.

1. La poesia èpica. Herois i déus. La volada patriòtica. Les característiques formals del gènere.

1.1. Homer: Ilíada i Odissea. La tradició oral i la tradició escrita. La qüestió homèrica.

1.2. Hesíode: Teogonia i Treballs i dies. La dimensió didàctica. La mitografia com a màxima expressió moral.

2. La poesia lírica. La poesia del jo: el poeta mateix com a subjecte. Els grans temes universals: la vida i la mort, l’amor i el desamor, el goig i el dolor, el pas del temps, la solitud.

2.1. L’elegia: Cal·lí, Tirteu, Mimnerm, Soló.

2.2. El iambe: Arquíloc, Semònides.

2.3. La cançó mèlica: Safo, Alceu, Anacreont

2.4. La cançó coral: Alcmà, Estesícor, Simònides, Píndar.

3. La poesia dramàtica. Els orígens del teatre: les festes dionisíaques. El ditirambe i la comitiva fàl·lica. Pathos i Agon. La funció política.

3.1. La tragèdia: Èsquil, Sòfocles, Eurípides.

3.2. La comèdia: Aristòfanes, Menandre.

 

II. ROMA

 

0. Consideracions prèvies. La literatura grega com a model de la literatura llatina: Graecia capta romanos cepit. Les quatre grans etapes de la poesia romana al ritme dels canvis historicosocials: l’expansió territorial de Roma durant els segles III-II aC i la formació de l’Imperi sota Octavi August a cavall del segles I aC-I dC.

1. La poesia èpica: Nevi, Enni, Virgili.

2. La poesia lírica

2.1. Els poetes nous: Catul.

2.2. L’oda: Horaci.

2.3. L’elegia: Tibul, Properci, Ovidi.

3. La poesia dramàtica

3.1. La comèdia: Plaute, Terenci.

3.2. La tragèdia: Sèneca.

4. La poesia didàctica: Lucreci.

5. La poesia satírica: Lucili, Marcial.

 

Bibliografia

1. Assaigs historiogràfics i literaris

 

BAYET, Jean: Literatura latina. Barcelona, Editorial Ariel, 1996.

BICKEL, Ernst: Historia de la literatura romana. Madrid, Editorial Gredos, 2022.

BIELER, Ludwig: Historia de la literatura romana. Madrid, Editorial Gredos, 1992.

BOWRA, C. M.: Introducción a la literatura griega. Madrid, Ediciones Guadarrama, 2014.

FINLEY, M.I.: Los griegos en la antigüedad. Barcelona, Editorial Labor, 1985.

GRIMAL, Pierre: Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona, Edicions de 1984, 2008.

GRIMAL, Pierre: El segle d’August. Barcelona, Edicions de 1984, 1999.

RIBA, Carles: Resum de literatura clàssica grega i llatina. Edició d’Eusebi Ayensa. Figueres, Edicions Cal·lígraf, 2023.

 

2. Obres poètiques

 

ARISTÒFANES: Lisístrata. Traducció de Cristian Carandell. Barcelona, Adesiara, 2010.

CATUL: Poesies. Traducció de Josep Vergés i Antoni Seva. Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1990.

ÈSQUIL: Orestea. Traducció d’Eloi Creus i Miquel Desclot. Barcelona, La Casa dels Clàssics, 2025.

EURÍPIDES: Medea. Traducció d’Àngela Carramiñana. Barcelona, RBA, 2014.

FERRATÉ, Joan:  Líricos griegos arcaicos. Barcelona, Acantilado, 2000.

FERRER, Joan: Poesia lírica grega. D’Arquíloc a Teognis. Girona, Edicions de la Ela Geminada, 2016.

GARCÍA GUAL, Carlos: Antología de la poesía lírica griega. Madrid, Alianza Editorial, 1980.

HESÍODE: Teogonia. Els treballs i els dies. Traducció de Joan Castellanos. Barcelona, La Magrana, 1999.

HOMER: Ilíada. Traducció de Pau Sabaté. Barcelona, La Casa dels Clàssics, 2019.

HOMER: Odissea. Traducció de Carles Riba. Barcelona, La Magrana, 1993.

HORACI: Odes. Traducció de Jaume Juan Castelló. Barcelona, Adesiara, 2020.

LLABRÉS, Maria Rosa: Poemes lírics de la Grècia antiga. Barcelona, La Magrana,1999.

LUCRECI: La naturalesa de les coses. Llibre primer. Traducció de Ventura Sella. Barcelona, La Magrana, 1994.

MARCIAL: Epigrames. Traducció d’Antoni Cobos. Barcelona, La Magrana, 1994.

OVIDI: Les metamorfosis. Traducció de Jordi Parramon. Barcelona, Quaderns Crema, 1996.

PLAUTE: El soldat fanfarró. Traducció de Joan Carbonell. Barcelona, RBA, 2012.

PROPERCI: Elegies. Traducció de Joan Mínguez. Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1946.

SAFO: Cants. Traducció de Maria Rosa Llabrés. Barcelona, La Magrana, 2006.

SÒFOCLES: Antígona. Traducció de Joan Castellanos. Barcelona, RBA, 2012.

TERENCI: Els germans. Traducció de Gemma Puigvert. Barcelona, RBA, 2017.

VIRGILI: Eneida. Traducció de Miquel Dolç. Barcelona, Editorial Alpha, 1958.

 

Color

Brown

SKU: 73253-55-1-1-1-1-1 Categories: , Etiquetes: , , , , , ,
Updating…
  • No hi ha productes a la cistella.