3r. Sagraments

Rodolf Puigdollers / Xavier Romero

Ja es comprèn que en els estudis teològics és absolutament imprescindible fer un estudi aprofundit dels sagraments. Cal començar però per una aproximació al concepte mateix de
sagrament, concepte que ha tingut variacions al llarg de la història. És la primera part del curs, forçosament breu: la sacramentologia general. Pot ser enfocada de moltes i diverses maneres.
Ens fixarem en particular en la centralitat de la Pasqua per a tot el misteri cristià i veurem com tota celebració sacramental està actualitzant en la mesura que sigui la Pasqua salvadora. La
segona part del curs, molt més extensa, ha d’estudiar en particular cadascun dels set sagraments de l’Església.

Com que la vida sacramental forma part de l’experiència personal, caldrà anar molt alerta a no confondre la pastoral concreta dels sagraments, amb la fonamentació teològica que aquests
tenen que és el que ens proposem en el curs. Per a fer-ho donarem una prioritat especial a l’estudi de les dades bíbliques sobre cadascun dels sagraments i a les que provenen dels Pares
de l’Església, ja que va ser en aquesta època inicial de la història quan es van anar definint les línies teològiques i litúrgiques per a cadascun dels sagraments. Ho farem així perquè el concili Vaticà II va voler fer un retorn a les fonts bíbliques i patrístiques i fruit d’aquest moviment va venir la recent reforma litúrgica que mirarem també amb particular interès.

 

154.50

Encara no disponible

Ja es comprèn que en els estudis teològics és absolutament imprescindible fer un estudi aprofundit dels sagraments.

Continguts

I. SACRAMENTOLOGIA GENERAL
1. El discurs teològic sobre els sagraments
2. Teologia de l’acció sacramental
3. La gràcia dels sagraments

II. ELS SAGRAMENTS EN PARTICULAR
1. La iniciació cristiana
2. L’Eucaristia del Senyor i de l’Església
3. Els sagraments del servei de la comunió: l’Orde i el Matrimoni
4. Els sagraments de la Penitència i de la Unció dels Malalts
5. Els sagramentals

Bibliografia

ARNAU, R., Tratado general de los Sacramentos, Madrid, Sapientia Fidei, Serie de Manuales de Teología BAC 4, 32001.
BOROBIO, D. [ed.], La celebración de la Iglesia. I. Liturgia y sacramentología fundamental, Salamanca, Ediciones Sígueme, Lux Mundi 57, 41995. II. Sacramentos, Salamanca,
Ediciones Sígueme, Lux Mundi 58, 41999.
ESPEJA, J., Para comprender los sacramentos, Estella, Ed. Verbo Divino, 1991.
GARCÍA PAREDES, J. C. R., Teología fundamental de los Sacramentos, Madrid, San Pablo, Biblioteca de Teología 12, 1991.
POU, R., Què és un sagrament?, en: De la fe a la teologia, Barcelona, Facultat de Teologia de Barcelona (secció sant Pacià), 1973, pp. 193-217.
ROVIRA BELLOSO, J. M., Símbols de l’Esperit, Barcelona, Ed. Cruïlla, Cristianisme i Cultura 34, Aula Joan Maragall 5, 2001.
SCHILLEBEECKX, E. H., Jesucrist, sagrament entre Déu i l’home, Barcelona, Ed. Claret, Els Daus 67, 1984.
TORRA, J., Sagraments, en PERE LLUÍS FONT (coord.), Repensar 16 conceptes clau de la teologia (II), Barcelona: Fundació Joan Maragall – Ed. Cruïlla, 2009, pp. 155-179.
TORRA, J., «Un sagrament? Set sagraments?», Qüestions de Vida Cristiana 229 (2008) 33-45.

Es donarà durant el curs bibliografia específica per a cada sagrament.

Categoria: Etiquetes: ,
Updating…
  • No hi ha productes a la cistella.