Continguts
- Les disposicions afectives de l’home per a la Metafísica: la nostàlgia i la meravella. L’estructura de preguntar metafísic i l’estructura del sil·logisme deductiu. Una falsa aparença.
- L’experiència sensible com a font del saber metafísic. La radicació dels sentits externs a la «consciència sensible»; la mediació de la «imatge»: la «cogitativa» i la «memòria sensible». El temps com a «distensio animae».
- El principi d’intuïció i l’afirmació ontològica. El coneixement, per naturalesa, és manifestatiu i declaratiu de la veritat de l’ens.
- L’ens com a “primum cognitum” i com a “terminus metaphysicalis”. Coneixement actual i coneixement virtual. Abstracció formal i abstracció total.
- «Duplex cognitio»: intel·lecció objectiva i autopercepció de la ment «secundum quod habet esse in tali individuo». Circularitat de «sentiment» (autopercepció de la ment) i intencionalitat.
- La “veritat fonamental” de la Metafísica tomista: «En Déu l’esse i l’essència són el mateix. En tota la resta, l’essència de la cosa difereix del seu “esse”». L’analogia com a mètode de Metafísica.
- Les propietats transcendentals de l’ens: “res”, “unum”, “aliquid”, “bonum”, “verum” i “pulchrum”. Epíleg: Poesia i Metafísica.
CONCLUSIÓ: La persona a l’escala metafísica dels ens: mode, espècie i ordre.
Bibliografia
Forment, Eudald, Metafísica, Madrid, Palabra, 2007.
Forment, Eudald, Compendio de filosofía tomista, Madrid, San Román, 2025.
Sant Miquel dels Sants, Breu tractat de la tranquil·litat de l’ànima (ed., trad. i comentaris d’Abel Miró), Barcelona, Albada, 2025.
